Fa dies, molts, que quan passo per aquí, camí
d’altres blogs, me’l miro com si fos un estrany a qui no li he d’explicar res; ara
mateix, i encara que al llarg d’aquests dos anys, m’hagi permès viure
experiències i, sobretot, conèixer persones fantàstiques, no el sento com una
part de mi, encara que ho sigui.
Quan a mitjans de juny, la vida em va començar
a arrossegar cap a un pedregar ple de pors, dubtes, prioritats... el primer que
vaig deixar de banda va ser la xarxa (excepte els mails) i amb el pas del temps,
he de reconèixer que: (1) hi estava massa enganxada i (2) no ho trobo a faltar.
Sí que ara, que tot està una mica més tranquil, m’he permès treure el nas pel
facebook i donar un tomb pels blogs, però poc.
De fet, la idea de deixar “oficialment” el blog
en espera em va venir de sobte, a la feina, i ho vaig tenir clar al moment: Sí,
això és el que vull!!! Bé, potser és el que necessito (no pensar que fa dies
que no postejo, cada vegada que hi entro).
Doncs això, que per celebrar el segon
aniversari del Per casualitat,
em regalo un punt i a part.
Cuideu-vos!!!
M'agrada molt que sigui un "punt i a part" i no un "punt final".
ResponEliminaAl llarg de la meva estada catosfèrica, he viscut molts "punts i a part" de blogaires especials per a mi i, sortosament, tots han tornat... i és que és així com ha de ser, el propi blog et crida :-)
No pensis que tens una obligació o que "fa tants dies que no escrius...", no; el teu blog està descansant i, algun dia, et dirà "Ei, LLUÏSA!!" i tu, vindràs aquí, i ens explicaràs alguna cosa :-)
Això sí... espero seguir-te veient en algun comentari, eh? Em fa gràcia la teva especial habilitat en alguns dels enigmes de reconèixer llocs de cal MAC, per exemple... De tant en tant pots treure el cap ;-))
Fins a sempre, guapíssima!!!!
De moment és un punt i a part i més endavant, ja veuré què passa; això sí, amb (pocs) comentaris o sense, vaig traient el nas pels meus blogs habituals.
EliminaUn petó i fins aviat!!!
Conec la sensació de necessitar una aturada en el camí blocaire, Lluïsa; em penso que entenc com et sents. Disfruta d'aquesta etapa sense tant d'internet, i que duri el que hagi de durar.
ResponEliminaSegurament no ho recordes, però el primer comentari que vaig deixar a l'In varietate va ser en una de les teves aturades. (http://invarietateferran.blogspot.com/2009/10/desconectando.html)
EliminaPetons per tu, també!!!