Mediàtica... i molt!!!

Sóc de les que compra llibres amb certa regularitat, no em cal que sigui Sant Jordi; de fet, aquest dia acostumo a no fer-ho ja que es fa difícil, al menys per mi, poder seguir el meu ritual habitual en la visita a les llibreries. Tot i que aquest any he fet una excepció perquè sabia què volia i on trobar-ho.

Però això deixem-ho per un altre moment.

Un cop fet balanç de les vendes i conegudes les llistes dels més comprats, hi ha qui no està d’acord amb l’etiqueta que li han posat.

A veure Senyora, a vostè, encara que tingui un passat polític: no se la coneix actualment per anar saltant de tertúlia en tertúlia, ja sigui de ràdio o de televisió, d’aquest país o de l’altre? Doncs vostè és un personatge mediàtic.

D’acord, sí, ha escrit una novel·la, i no poso en dubte que estigui bé, però... ha seguit els mateixos passos que la gran majoria d’escriptors? Sí, sí, no parlo d’aquells que fa anys que escriuen i que s’han guanyat un lloc (més o menys merescut) en el món literari; parlo de la gent anònima, aquelles persones que amb tota la il·lusió intenten entrar en aquest món des de baix, trucant a portes que no sempre s’obren i que de vegades, quan ho fan, te les tanquen als nassos. Em pregunto a quantes editorials ha enviat vostè les galerades de la seva novel·la. Quantes li han rebutjat. O potser en el seu cas ha estat al revés, potser a vostè, per ser qui és, li sobraven propostes i ha pogut, fins i tot, triar quina li publicava. Però no, que vostè no és mediàtica.

I què me’n diu de la publicitat? Desconec si se n’ha fet a televisió i premsa, però sí a la ràdio; una falca que només parlava d’un carrer on hi passen coses. Exactament com ells, com la majoria, que tenen els millors publicistes que es poden trobar: familiars i amics que enreden a familiars i amics que enreden a familiars i amics... i així anar fent, teixint una teranyina de complicitats i esperant que arribi tan lluny com sigui possible. Ah, clar, a vostè no li cal, que ja té els mitjans que li fan la feina. Ui, no, que vostè no és mediàtica.

Vostè, que acaba de publicar la seva primera novel·la, aquest Sant Jordi ha tingut les mateixes oportunitats que qualsevol de la majoria; vaja, que han signat plegats i els seus llibres (els de la majoria, vull dir) també són a les llistes de més venut. Com que vostè no és mediàtica...

Però sap què li dic? Que sí, que ha venut molts exemplars, potser més que tota la majoria junts, però no crec que pugui saber si ha estat perquè la novel·la és bona o per qui és vostè. Ho sento Senyora, però per més que s’ofengui, per mi vostè és mediàtica... i molt!!!