dilluns, 1 de novembre de 2010

El meu refugi

De vegades no cal anar gaire lluny de casa per gaudir del paisatge, especialment si vius en un lloc envoltat de natura. Clar que pots pujar a un avió i anar-te’n a l’altre costat del planeta, només faltaria; el que passa és que, sovint, no tenim més que una estona per poder desconnectar i hem de recórrer a allò que tenim més proper.
Em considero afortunada de viure on visc. Un racó prou ben comunicat però on si ha d’anar expressament; un poble petit, al fons d’una vall estreta, envoltat de camps i boscos.


Visc aquí.

Una de les passejades que més m’agraden, és pujar fins a l’ermita; que, per cert, dóna nom a casa meva; caminant sense pressa, sota el sol càlid de tardor i gairebé sempre acompanyada.


Aquesta és la Nala. La que m'acompanya moltes vegades.


Des de dalt, després de caminar uns 40 minuts, i mentre recuperes l’alè perdut a la darrera pujada, és un petit plaer contemplar les vistes que es poden veure des del mirador.


 
Les imatges no són gaire bones,
però us en podeu fer una idea.


Després que el sol t'hagi escalfat la pell, que els pulmons estiguin plens d'aire sà i t'hagis deixat portar per l'olor del bosc, estàs a punt per qualsevol cosa que tinguis davant.

Algú s'hi vol afegir la propera vegada?

16 comentaris:

  1. ja ho pots dir, no cal anar gaire lluny per carregar piles

    ResponElimina
  2. quina sort tenir tan aprop un refugi així com descrius!

    ResponElimina
  3. Fa molt bona pinta. I ben bo que és poder sortir a passejar i ràpid ser al bosc. Per sort, al poble també ho puc gaudir!

    *Sànset*

    ResponElimina
  4. Ai, quina enveja que em fas. Jo només veig asfalt arreu i m'ofega!

    ResponElimina
  5. Aquest cap de setmana he estat a Sant Esteve d'en Bas amb uns amics que hi tenen una casa. A part de mi, hi havia d'altra gent, alguns de Barcelona, altres de València, un company argentí... Hem quedat que la propera trobada la farem a Carme, si és que l'Ajuntament no s'espanta de veure tantes furgonetes aparcades juntes al pàrquing del carrer de Sant Jordi. En fi, Lluïsa, que els passaré el teu enllaç perquè comencin a obrir boca. ; )

    ResponElimina
  6. Bones vistes!
    Després de Berlin podem fer una altra escapada, i tant.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  7. Jesús M., segur que tots tenim algun lloc prop de casa per fer-ho.

    Tu no el tens, Kika?

    Sànset, per arribar al bosc, només haig de sortir de casa per la porta del darrera.

    Doncs Joan, quan t'ofeguis, vine cap aquí.

    Marc, nen, avisa'm quan vinguin els teus amic, que no em vull perdre això de veure juntes totes les vostres furgonetes, i amb la Júlia al mig, com a bona amfitriona de la trobada.

    No ho descartis, DooM!

    ResponElimina
  8. Maco maco... i cansat, que has arribat al mirador gairebé sense alè! :)

    ps: a Berlin hi ha asfalt però també hi ha moltíssima natura, ja ho veuràs.

    ResponElimina
  9. Quin goig de lloc. T'haurem de venir a visitar! :-)

    ResponElimina
  10. Ferran, després de dues pujades seguides, que no deixan temps per recuperar-te, tu diràs!
    I tant que ho veuré!

    Rita, en parlem camí de Berlin.

    ResponElimina
  11. I tant que ens hi volem afegir!!!

    Com diu en DooMMaster, després de Berlin!

    ResponElimina
  12. Per casualitat ... després de bastant temps , he vingut al teu poble quatre vegades per raons ben diverses, aquests últims dies, i m'ha enamorat la vostra tardor, teniu una tardor preciosa a Carme! Els arbres de ribera amb el seu fullam de colors càlids, algun roure enmig del bosc, l'arç, el roser silvestre ... i un aire fresc, net i tranquil mmmh ja m'hi quedaria !!
    Està molt bé valorar-ho, perquè tot i ser quotidià per a vosaltres, realment és un paisatge molt bonic !

    ResponElimina
  13. Eulàlia, de moment aneu situant Carme al mapa.

    Mo-mo, és cert que sovint no donem importàcia a allò que tenim més a prop. Celebro que t'agradi el poble i el seu entorn.
    I benvingut/benvinguda!

    ResponElimina
  14. Sort que tens!! jo vaig el mateix, quan puc marxo al país petit, prop de casa i desconnectar.
    Salut

    ResponElimina
  15. un lloc així, i a prop? ni en broma.. ara que si ens hi convides després de berlín ... jo també m'hi apunto :-)

    ResponElimina
  16. Jordi, qualsevol racó que ens agradi serveix per desconnectar; i aquest el tinc a tocar de casa.

    Esclar que us convido Kika... però més cap al bon temps. El segon diumenge de maig, els del poble tenim una bona excusa per fer-ho. Si vols/voleu, en podem parlar el proper cap de setmana.

    ResponElimina