Camí

 

Normalment, quan s’acosta el final d’un any (d’una temporada, d’un cicle, d’una vida...) tenim tendència a fer-ne balanç; potser sí que està bé per valorar què tenim, on ens hem equivocat, aprendre... però també són coses viscudes i que ja no es poden canviar, per tant, és qüestió de guardar-les o mirar d’oblidar-les, tot depèn del valor que se’ls doni.

Desitjos pel nou any? Com que m’agraden les petites coses, els plans inesperats o les estones amb bona companyia, doncs que hi hagi molts moments que em facin somriure i sentir bé. Pel que fa a la resta, ja m’ho aniré trobant.

I per vosaltres... només el millor!!!!!

Amics, que el 2013 sigui el camí que ens ha de portar d’aquí...

... fins * aquí.

El camí serà difícil, ple d'obstacles i amb constants pals a les rodes, però seguirem lluitant per fer sentir la nostra veu. Els agradi o no, només nosaltres podem decidir el nostre futur, sigui el que sigui.
PS: Avui som un menys. El trobarem a faltar, Doctor Broggi!

Bon i tranquil any per tothom!!!!!

BON NADAL!!!!!

 
 

NADALA INGRATA - MESCLAT

A Betlem en un portal
Jesús neix a una banqueta

i per Via Digital

en directe ho retransmeten.

Al bell mig de l’erol,

Sant Josep d’això en té idea,

li munta un bressol

que ha comprat en el Ikea.

En Jesús dorm abrigat

amb una tovallola

que té un gran estampat

on hi posa Coca-cola.

La Maria, com hi ha món,

unes mantes compraria

però ha fos la Visa Electron

allà a la perfumeria.

El Messies ha nascut

el Nadal a tots conforta

i el Producte Interior Brut

creix i això és el que importa.

Els pastors van arribant

en potents 4x4

i li duen a l’Infant

jocs de guerra i de combatre.

Ha nascut el Fill de Déu

el carrer tot s’engalana

i per cada llum encès

al món un nen mor de gana.

Menja neules el botxí,

pau als homes i a la terra

que demà de bon matí

ja continuarà la guerra.

N’ha marxat el caganer,

en aquest joc ell no hi entra

no fos que el fessin pagar

fins i tot per anar de ventre.

El Messies ha nascut

el Nadal a tots conforta

i el Producte Interior Brut

creix i això és el que importa.

País basc?

Podria ser-ho, però no ho és; és tan sols un bocinet del País Basc a terres catalanes/anoienques.

                                

Que tingueu tots una bona setmana!

2010

Si em poso a fer balanç del que m’ha passat, de bo i de no tan bo, durant aquest any que s’acaba, pot sortir un post molt llarg, i no és qüestió d’avorrir-vos ara, que segur que tots tenim altres coses a fer, que llegir històries passades.

Deixeu-me que, per acomiadar aquest 2010, que ha estat ple de primeres vegades; de descobertes; de moments especials; ... i de persones, de moltes persones; que els agraeixi molt sincerament que, amb la seva presència, aquest hagi estat un any intens. La llista és llarga i amb tota seguretat, em deixaria a algú.

Si m’ho permeteu, faré una excepció; bé quatre, per ser més exactes.

Gràcies blocàires viatgers; no només pel cap de setmana berlinès, també per les setmanes prèvies i les posteriors. Això tot just acaba de començar.

Ferran; què t’he de dir que no sàpigues ja; senzillament, gràcies per ser-hi.

Marc; em vas enredar, em vas fer treballar de valent, vas creure en mi. Gràcies per tot això i pel que ha vingut després; no saps com m’agrada haver-te retrobat.

I finalment, un record molt especial per en K. Si ara esteu llegint això, és una mica “culpa” seva.

A tots els que passeu per aquí, que tingueu un BON ANY!!!

Bon Nadal!

Tan sols desitjar-vos, a tots els que passeu per aquí, que les vostres vides estiguin plenes de petits moments especials.





Segons els pastors de l’últim poble
darrera els horts veurien uns pins,
passats aquells pins el camp d’oliveres
i, al fons, tres camins.
Han pres el trencall i s’ha obert la clariana
i han ordenat als homes descans.
Al camp d’oliveres tres reis s’acomiaden
i encaixen les mans.

Melcior aixeca el cap i veu la muntanya
que abans que enfosqueixi ha d’estar travessant
i es treu la suor amb el coll de la capa
tacada de fang.
I no vol ni pensar que les forces s’acaben
i ni us imagineu com s’emprenya quan,
en beure en el riu, només troba la cara
d’un home gran.
El rei dóna l’ordre pel toc de corneta
pensant en aquells que, no fa pas tant,
li besaven l’escut i entregaven les armes
agenollats.

Des de dalt del camell fot un crit el rei negre,
que faci el favor algun bon soldat
d’aixecar el cul de terra i fer un ràpid recompte
de racions de pa.
Qui pogués creuar el bosc i trobés una barca!
Qui abans d’adormir-se amb el braç estirat
notés com els dits mica en mica retallen
l’aigua del mar!
Qui arribés a palau i triés una dona,
arranqués unes roses i li allargués un ram!
Baltasar té el desig corrent per les venes
com si fos sang.



Gaspar pot sentir clavats a l’espatlla
els ulls d’alguns patges que estan esperant
un cop d’atenció, potser una mà alçada,
una ordre reial.
Un dels homes canta enmig d’una rotllana
amb la veu més dolça que hagueu sentit mai
una cançó antiga que el rei taral·leja
amb els llavis tancats.
El patge més vell es gira i comenta
mirant un segon de reüll cap al cel
“sembla mentida que bé que vivíem
seguint un estel”.

BON NADAL!!!

Diada (un dia després)

Avui serà (espero) aquell dia tranquil que hi ha entre desmuntar mitja casa i l’arribada dels paletes; però el cap de setmana no ha estat gens avorrit i el millor de tot és que he tingut bona companya.

Del reconeixement públic, que va fer el divendres la delegació anoienca d'Òmnium Cultural, a la feina feta per uns quants pobles de la comarca, preparant les Consultes sobre la Independència, no en tinc constància fotogràfica; però sí que en tinc dels actes de la celebració de la Diada.

Arribant a l'ermita.

Pujant la senyera cap a la teulada.

Ja és al seu lloc.

Llegint poemes.

Cantant Els Segadors (l'any passat).

I després l'esmorzar; pa amb tomàquet i botifarra per recuperar les forces.
Més tard i per acabar, concert a l'església amb Montse Giné (piano) i Mercè Guarro (veu).

Feta  amb el mòbil.

I aquesta foto de regal, feta mentre esperava que anessin arribant.

Bonica, eh?