Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nadal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nadal. Mostrar tots els missatges

dilluns, 31 de desembre del 2012

Camí

 

Normalment, quan s’acosta el final d’un any (d’una temporada, d’un cicle, d’una vida...) tenim tendència a fer-ne balanç; potser sí que està bé per valorar què tenim, on ens hem equivocat, aprendre... però també són coses viscudes i que ja no es poden canviar, per tant, és qüestió de guardar-les o mirar d’oblidar-les, tot depèn del valor que se’ls doni.

Desitjos pel nou any? Com que m’agraden les petites coses, els plans inesperats o les estones amb bona companyia, doncs que hi hagi molts moments que em facin somriure i sentir bé. Pel que fa a la resta, ja m’ho aniré trobant.

I per vosaltres... només el millor!!!!!


Amics, que el 2013 sigui el camí que ens ha de portar d’aquí...


... fins * aquí.


El camí serà difícil, ple d'obstacles i amb constants pals a les rodes, però seguirem lluitant per fer sentir la nostra veu. Els agradi o no, només nosaltres podem decidir el nostre futur, sigui el que sigui.
PS: Avui som un menys. El trobarem a faltar, Doctor Broggi!


Bon i tranquil any per tothom!!!!!

dilluns, 24 de desembre del 2012

BON NADAL!!!!!

 
 
NADALA INGRATA - MESCLAT

A Betlem en un portal
Jesús neix a una banqueta
i per Via Digital
en directe ho retransmeten.

Al bell mig de l’erol,
Sant Josep d’això en té idea,
li munta un bressol
que ha comprat en el Ikea.

En Jesús dorm abrigat
amb una tovallola
que té un gran estampat
on hi posa Coca-cola.

La Maria, com hi ha món,
unes mantes compraria
però ha fos la Visa Electron
allà a la perfumeria.

El Messies ha nascut
el Nadal a tots conforta
i el Producte Interior Brut
creix i això és el que importa.

Els pastors van arribant
en potents 4x4
i li duen a l’Infant
jocs de guerra i de combatre.

Ha nascut el Fill de Déu
el carrer tot s’engalana
i per cada llum encès
al món un nen mor de gana.

Menja neules el botxí,
pau als homes i a la terra
que demà de bon matí
ja continuarà la guerra.

N’ha marxat el caganer,
en aquest joc ell no hi entra
no fos que el fessin pagar
fins i tot per anar de ventre.

El Messies ha nascut
el Nadal a tots conforta
i el Producte Interior Brut
creix i això és el que importa.

dissabte, 31 de desembre del 2011

2011



Quan s’acosta el final de l’any, gairebé sense adonar-te’n, comencen a desfilar totes aquelles coses que t’han anat passant al llarg dels darrers 12 mesos. Ara mateix podria fer-ne un resum, però cal? No, em sembla que no. Són coses que ja han passat, que no puc (ni vull) canviar; unes m’han fet patir, amb altres m’he sentit bé, alguna l’he fet malament i he tingut l’oportunitat de millorar-la,... i de totes, d’absolutament totes, n’he après alguna cosa; i mentre el 2011 esgota les seves darreres hores puc dir que m’alegro d’haver-lo viscut.


Amb això (i alguna coseta més), celebraré i agrairé tot allò que ha tingut de bo aquest any i oblidaré el que no mereix ser recordat; i ho faré al llarg d’una vetllada especial, un pla gairebé perfecte; sense soroll, sense horaris ni pressa, sense haver de posar bona cara, sense rituals... Unes darreres hores planejades amb la consciència de voler-les viure com a mi em ve de gust fer-ho; a casa, sola i tranquil·la, gaudint del moment i de l’escalfor que donen les parets del meu refugi.

Des d’aquest racó del  nostre país us desitjo, de tot cor, un any ple de petits moments de felicitat compartida.

dissabte, 24 de desembre del 2011

divendres, 31 de desembre del 2010

2010

Si em poso a fer balanç del que m’ha passat, de bo i de no tan bo, durant aquest any que s’acaba, pot sortir un post molt llarg, i no és qüestió d’avorrir-vos ara, que segur que tots tenim altres coses a fer, que llegir històries passades.

Deixeu-me que, per acomiadar aquest 2010, que ha estat ple de primeres vegades; de descobertes; de moments especials; ... i de persones, de moltes persones; que els agraeixi molt sincerament que, amb la seva presència, aquest hagi estat un any intens. La llista és llarga i amb tota seguretat, em deixaria a algú.

Si m’ho permeteu, faré una excepció; bé quatre, per ser més exactes.

Gràcies blocàires viatgers; no només pel cap de setmana berlinès, també per les setmanes prèvies i les posteriors. Això tot just acaba de començar.
Ferran; què t’he de dir que no sàpigues ja; senzillament, gràcies per ser-hi.
Marc; em vas enredar, em vas fer treballar de valent, vas creure en mi. Gràcies per tot això i pel que ha vingut després; no saps com m’agrada haver-te retrobat.
I finalment, un record molt especial per en K. Si ara esteu llegint això, és una mica “culpa” seva.

A tots els que passeu per aquí, que tingueu un BON ANY!!!

divendres, 24 de desembre del 2010

Bon Nadal!

Tan sols desitjar-vos, a tots els que passeu per aquí, que les vostres vides estiguin plenes de petits moments especials.





Segons els pastors de l’últim poble
darrera els horts veurien uns pins,
passats aquells pins el camp d’oliveres
i, al fons, tres camins.
Han pres el trencall i s’ha obert la clariana
i han ordenat als homes descans.
Al camp d’oliveres tres reis s’acomiaden
i encaixen les mans.

Melcior aixeca el cap i veu la muntanya
que abans que enfosqueixi ha d’estar travessant
i es treu la suor amb el coll de la capa
tacada de fang.
I no vol ni pensar que les forces s’acaben
i ni us imagineu com s’emprenya quan,
en beure en el riu, només troba la cara
d’un home gran.
El rei dóna l’ordre pel toc de corneta
pensant en aquells que, no fa pas tant,
li besaven l’escut i entregaven les armes
agenollats.

Des de dalt del camell fot un crit el rei negre,
que faci el favor algun bon soldat
d’aixecar el cul de terra i fer un ràpid recompte
de racions de pa.
Qui pogués creuar el bosc i trobés una barca!
Qui abans d’adormir-se amb el braç estirat
notés com els dits mica en mica retallen
l’aigua del mar!
Qui arribés a palau i triés una dona,
arranqués unes roses i li allargués un ram!
Baltasar té el desig corrent per les venes
com si fos sang.

Gaspar pot sentir clavats a l’espatlla
els ulls d’alguns patges que estan esperant
un cop d’atenció, potser una mà alçada,
una ordre reial.
Un dels homes canta enmig d’una rotllana
amb la veu més dolça que hagueu sentit mai
una cançó antiga que el rei taral·leja
amb els llavis tancats.
El patge més vell es gira i comenta
mirant un segon de reüll cap al cel
“sembla mentida que bé que vivíem
seguint un estel”.

BON NADAL!!!