diumenge, 9 de gener de 2011

Olors

OLOR: Impressió que certes emanacions volàtils produeixen en l’òrgan de l’olfacte.

És fàcil associar els nostres records amb determinades olors i que, en tornar-les a sentir, ens fan recular en el temps, portant-nos una altra vegada a aquella vivència. N’hi ha unes quantes, d’olors, que em fan viatjar enrere, de vegades tan enrere que les imatges se’m confonen.

                                                             

Quan era petita, com a molt tenia set anys, hi havia un familiar que era forner. Sovint, quan anàvem a comprar el pa, el meu germà i jo, ens esmunyíem cap al darrera d’una cortina de quadres blancs i verds, (bé, diria que era d’aquests colors), on hi havia l’entrada a l’obrador, i ens asseiem a l’únic esglaó que el separava de la botiga, mentre esperàvem, pacientment, que ell, amb el millor dels seus somriures, ens deixés entrar a tafanejar. Els calaixos, amb els seus draps blancs, plens de tota mena de pans en ple procés de fermentació; ell agafant la pasta acabada de fer i tallant, pesant i donant forma a les peces; el forn al fons i les pales de fusta penjades al sostre; els sacs de farina a un costat;  els coves de vímet plens de pans i barres acabats de coure i amb aquella olor tan especial... Sovint, en sentir la flaire que surt de qualsevol forn de pa, torno a aquells moments que, per mi, eren tan especials, tot i sabent que els records estan distorsionats; hi havia entrat de més gran i per això les mides dels objectes són les dels darrers anys, no les que veia una nena de poca edat.
Malgrat els anys que fa que no hi és, el que no ha canviat mai a la meva memòria, és la seva cara; les fotos hi ajuden, sí, però les seves germanes i, sobretot, la seva filla, me la recorden constantment.

7 comentaris:

  1. L'olor ens fa recuperar un record oblidat.

    ResponElimina
  2. L'olfacte és un sentit menystingut per la nostra societat. Serà que tinc un nas generós, però la vida té aroma.

    ResponElimina
  3. ho has descrit tan be que sense sentir l'olor crec que ho revisc jo també..
    el meu nas mai ha estat gaire generós amb les olors :)

    ResponElimina
  4. Sembla mentida com una olor ens pot fer viatjar en el temps...

    Jo també l'he sentida gairebé! :P
    Petons, Lluïsa!

    ResponElimina
  5. Quins records més bonics, Lluïsa!
    Jo, sent de ciutat, no vaig viure això :-)

    ResponElimina
  6. Tens raó Montse, tot i que, de vegades, l'olor et recorda alguna cosa i no acabes de saber què.

    I tu també en tens, Joan. Sovint ens oblidem de les moltes sensacions que ens poden arribar pel nas.
    Tens el nas generós? Ho sento, em vaig fixar en la piga!

    Kika, aquell eren moments molt especials...
    I, afortunadament per mi, el meu nas no perd l'olfacte ni estan refredada.

    Sí Rita, i com ens pot fer recordar persones, llocs, instants...
    Petons per tu també!

    DooM,tinc aquest record perquè ell era forner, no pas per ser de poble.

    ResponElimina
  7. Les olors són una cosa que fan de bon recordar, i que massa sovint tenim menystingudes.

    *Sànset*

    ResponElimina