divendres, 13 d’abril de 2012

Visa pour l'Image - Perpignan


Des de l’any 1989, Perpinyà es converteix en la capital mundial del fotoperiodisme gràcies a Jean- François Leroy, creador del festival “Visa pour l’Image – Perpignan”, i que al setembre omple els racons de la capital del Rosselló d’exposicions de reportatges fotogràfics, projeccions, col·loquis i visitants, molts visitants, tan professionals com aficionats.

Actualment, es pot veure a Barcelona (al CCCB i fins al 28 de maig) una petita mostra de les imatges pertanyents a quatre dels reportatges que es van poder veure l’any passat i que, per primera vegada, s’exhibeixen fora de Perpinyà.

Seguint l’ordre que ens proposen, l’exposició comença amb el dia a dia de Filda Adoch, una ugandesa a qui una mina va deixar sense cama.

- Em dic Filda Adoch - © MARTINA BACIGALUPO
El més colpidor no són les fotos, que també, sinó el cartellet que les acompanya; és ella mateixa qui les explica i on es copsa realment la força d’aquesta dona. “... Tornar a caminar per aquest lloc em fa sentir que puc caminar per tot el món.”(1)


- Els camins de la revolució - © YURI KOZYREV
I ells? Els que lluiten per la llibertat. Els que han mort per la llibertat. Com s’ha viscut i es viu la “Primavera Àrab” en diferents països (Iemen, Egipte...), totes juntes sota el nom de “Els camins de la revolució”.


- Atrapat entre dos focs - Japó, març de 2011 - © BARBARA DAVIDSON
Quan la natura es mostra tan crua com és, el rastre que deixa és desolador. I el pitjor és que gairebé mai la tenim en compte. Si les imatges de l’aigua arrasant la costa japonesa impressionen, el què va quedar després no sé com definir-ho. Trieu la paraula vosaltres mateixos veient aquesta foto.


- La narcocultura - © SHAUL SCHWARZ
La música o el cinema formen part de l’amplíssim món de la cultura, però a Mèxic, quan s’hi barregen les drogues, es converteix en un món sòrdid anomenat “Narcocultura”. Armes, sexe, luxe... I on, fins i tot morts, els narcotraficants segueixen rivalitzant als cementiris.

Quatre històries. Quatre realitats. Quatre sensacions (com a mínim) diferents. Tot al mateix espai.

(1) Aquestes paraules són aproximades i part del text que acompanya la foto del lloc on li va esclatar la mina.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada