diumenge, 12 de setembre de 2010

Diada (un dia després)

Avui serà (espero) aquell dia tranquil que hi ha entre desmuntar mitja casa i l’arribada dels paletes; però el cap de setmana no ha estat gens avorrit i el millor de tot és que he tingut bona companya.

Del reconeixement públic, que va fer el divendres la delegació anoienca d'Òmnium Cultural, a la feina feta per uns quants pobles de la comarca, preparant les Consultes sobre la Independència, no en tinc constància fotogràfica; però sí que en tinc dels actes de la celebració de la Diada.


Arribant a l'ermita.
Pujant la senyera cap a la teulada.
Ja és al seu lloc.
Llegint poemes.
Cantant Els Segadors (l'any passat).

I després l'esmorzar; pa amb tomàquet i botifarra per recuperar les forces.
Més tard i per acabar, concert a l'església amb Montse Giné (piano) i Mercè Guarro (veu).


Feta  amb el mòbil.

I aquesta foto de regal, feta mentre esperava que anessin arribant.

Bonica, eh?

5 comentaris:

  1. Un buen día de fiesta, en el campo, en la sierra, en la montaña. Es difícil encontrar un sitio más puro.

    Sobre las banderas y los himnos cada cual que "aguante" el suyo ;-)

    Un abrazo, y la foto de la araña, impresionante.

    Un abrazo, fins altra.

    Antonio

    ResponElimina
  2. Vaja tela, la teva agenda dels caps de setmana; i si a sobre coincideix amb la Diada...

    PS: la de l'aranya, sí, és bona (i fa angúnia, una mica!)

    ResponElimina
  3. Antonio, "aguantar" la senyera i Els segadors no em suposa cap esforç.

    Ferran, estic segura que a la del proper cap de setmana també t'hi afegiries.

    ResponElimina
  4. vaja! la darrera fot és una sincroncitat amb el últim apu t que he penjat!

    ResponElimina
  5. Eulàlia, al costat d'aquesta n'hi havia almenys una quinzena més; totes plenes de gotetes i amb la seva aranya corresponent.

    ResponElimina