2011

Quan s’acosta el final de l’any, gairebé sense adonar-te’n, comencen a desfilar totes aquelles coses que t’han anat passant al llarg dels darrers 12 mesos. Ara mateix podria fer-ne un resum, però cal? No, em sembla que no. Són coses que ja han passat, que no puc (ni vull) canviar; unes m’han fet patir, amb altres m’he sentit bé, alguna l’he fet malament i he tingut l’oportunitat de millorar-la,... i de totes, d’absolutament totes, n’he après alguna cosa; i mentre el 2011 esgota les seves darreres hores puc dir que m’alegro d’haver-lo viscut.

Amb això (i alguna coseta més), celebraré i agrairé tot allò que ha tingut de bo aquest any i oblidaré el que no mereix ser recordat; i ho faré al llarg d’una vetllada especial, un pla gairebé perfecte; sense soroll, sense horaris ni pressa, sense haver de posar bona cara, sense rituals... Unes darreres hores planejades amb la consciència de voler-les viure com a mi em ve de gust fer-ho; a casa, sola i tranquil·la, gaudint del moment i de l’escalfor que donen les parets del meu refugi.

Des d’aquest racó del  nostre país us desitjo, de tot cor, un any ple de petits moments de felicitat compartida.