diumenge, 5 de setembre del 2010

El nom

Sovint no som conscients que allò que estem vivint va començar amb una casualitat, amb una decisió presa que probablement no hi tingui res a veure. I és justament això el què, amb el temps, m'ha portat a llençar-me a l'aventura d'intentar tirar endavant aquest blog.
Si vaig mirant enrere, fins arribar al moment en què la necessitat vital m'empenyia a buscar sortides, per carregar les piles i poder seguir amb el dia a dia, m'adono que m'allargaria massa i no és el què vull per començar; només hi aniré uns dos anyets i mig.
No recordo el dia, ni tampoc si era la llibreria on compro habitualment; però passejant entre les seves taules i prestatgeries, mentre remenava, tocava, llegia, em vaig trobar davant d'un llibre, amb una fotografia tan tendra a la seva portada, que no m'hi vaig poder resistir.


Després de llegir-lo fins a tres vegades, (la primera va ser molt dura), es van anar encadenant tot un seguit de decisions: buscar informació de l'ONG, parlar amb el mateix Jaume Sanllorente, fer-me'n sòcia, anar seguint el seu blog,... I aquí va ser on vaig coincidir alguna vegada amb l'Edu i, com que no em desagradaven els seus comentaris, anava entrant al seu blog on, casualment, també hi trobava, de tant en tant, al Ferran.
Ara sí que, definitivament m'havia enganxat a llegir blogs, però deixar-hi comentaris ja era una altra cosa; això em va costar molt més; de fet, abans no vaig deixar-hi el primer, a casa d'en Ferran, van passar alguns mesos; i va ser una casualitat/necessitat el què ho va fer possible. Ha passat gairebé un any, des d'aquell dia, i moltes coses que, de moment, em quedo per mi.
Poc a poc, he anat llegint el comentaris dels altres blocàires que passen per l'In varietate concordia i deixant també els meus comentaris a la casa d'algun d'ells, i m'hi sento prou bé com per haver-me apuntat a la 1.TBfC (Primera Trobada Blocàire fora de Catalunya). Només em faltava aquest darrer pas, ser una blocàire amb blog.

Com veieu, ha estat una cadena de casualitats (o com li vulgueu dir) el que m'han portat fins aquí i per això he triat aquest nom; perquè la vida està plena de petites coses, decisions, moments,... que poden canviar els nostres destins.

Perdoneu però com que aquest blog encara està a mig fer, és molt possible que aneu trobant canvis de tant en tant.

11 comentaris:

  1. D'això es tracta: d'anar-lo adaptant, sobretot al començament, fins que sigui talment com el vols. Bona ruta, i benvinguda.

    ResponElimina
  2. Benvinguda a la Catosfera, i espero que t'aporti tantes alegries i sensacions com a mi.
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Molt i molt benvinguda, això, ja veuràs, és com una gran família, amb tots els avantatges i gairebé cap contraindicació! Una abraçada!

    ResponElimina
  4. Benvinguda al món blocaire doncs, és fantàstica la gent que hi trobaràs! :) Un petó la mar de content!!

    ResponElimina
  5. Benvinguda Lluïsa! ens veurem a la 1.TBfC, però abans, ens hem de veure (i molt) per la blogosfera, segur que tens molt a dir-nos... jo ja et segueixo amb impaciència pel que ens has d'explicar.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  6. Benvinguda a la blogosfera Lluïsa! M'alegro que el meu fos un dels blogs que t'hi han enganxat :)

    A veure si m'ho puc combinar i acabo venint a la TBfC.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  7. Benvinguda a aquest món tan fantàstic! Ja veuràs com t'ho passaràs bé.

    Ah, i ens veiem a Berlín que això ja serà... uuuaaauuuu!!!!
    Petons, maca!

    ResponElimina
  8. Moltíssimes gràcies per la rebuda, m’heu fet sentir com a casa. Tinc molt per aprendre encara, espero ser una bona companya de viatge; tant com vosaltres ho sou per mi.

    Ferran, poc a poc me l’aniré fent meu; el què veieu és molt provisional.

    Jesús M., segur que serà així.

    Zel, mira, com aquella pel•lícula; la gran família i una més.

    Cris, he d’afegir-hi les teves finestres.

    Francesca, l’escapada a Berlín em ve molt de gust i ser aquí també.

    Kweilan, ens llegim.

    Edu, el teu blog té l’honor d’haver estat el primer de caire personal i t’ho agraeixo especialment.

    Rita, aquest "uuuaaauuu" vol dir que a Berlín deixarem tant rastre que no ens oblidaran fàcilment?

    ResponElimina
  9. noia, jo acabo de descobrir el teu blog ... no per casualitat sinó seguint les passes del 1.tbfc del ferran :-)
    t'havia buscat alguna vegada quan encara no tenies blog... i ara veig que a tu també el guien les casualitats, com a mi i com segurament a molts altres. benvinguda a la catosfera!
    i ara intentaré posar-me al dia :-)

    ResponElimina
  10. Sí Kika, les casualitats i els moments, encara que siguin petits, intento aprofitar-los.
    Ens veiem aviat!

    ResponElimina