Al teu voltant tot està tranquil, més enllà de les petites coses que sempre hi ha; fins que, de cop, una sacsejada et trasbalsa. T’ho diuen; no t’ho pots creure; ho vas paint; aprens a conviure-hi; i quan, per fi, comences a ser tu una altra vegada, te n’arriba una de nova i tornem a començar.
Sé que aquests dies no sóc una bona companyia; gestionar sentiments així no m’és fàcil, i menys si són tan seguits. No m’agrada aquesta sensació de ser dalt d’una muntanya russa, amb constants pujades i baixades (emocionals) a un ritme vertiginós i tinc ganes de que aquest viatge s’acabi.
Estic bé; només és que no m’acabo de treure del damunt aquesta cosa, que no sé ben bé què és; i que no em deixa ser la persona optimista que sóc, ni em permet gaudir de les coses que m’agraden, o les que em fan una il·lusió especial. Bé, d’algunes sí, que ahir em vaig adormir contemplant la lluna.
Ànims! Una abraçada!
ResponEliminaMolta paciència. Aquest viatge d'altibaixos s'acabarà. Ànims!
ResponElimina*Sànset*
Ànims! Espero que se t'acabin els loopings ben aviat.
ResponEliminaKweilan, Sànset, DooM... Gràcies a tots tres pels ànims. Una passejada al costat del mar; una setmana força tranquil·la i una estona divertida xatejant amb un amic, m'han anat molt bé.
ResponElimina