diumenge, 3 d’octubre de 2010

Tarda de diumenge

Després de dinar, em preparo un rooibos ben calent, agafo el llibre i pujo al terrat. Envoltada per l’olor que surt de la tassa, barrejada amb la de la roba estesa fa poca estona, m’assec còmodament a la cadira de fusta, amb el sol de tardor escalfant-me els peus descalços i començo a llegir.
De fons, el so de les fulles, la majoria encara verdes i les altres amb els seus tons groguencs o vermellosos, movent-se al ritme que els marca el vent, acompanyades, de tant en tant, pel cant d’algun dels pocs ocells que encara queden, el brunzit d’alguna abella (o mosca) i les campanes de l’església, que em recorden constantment el pas del temps. Passa una papallona que em distreu.
Amb aquesta tranquil·litat, al cap de poc, les paraules es comencen a barrejar i, per més que ho intenti, no puc mantenir els ulls oberts. Deixo el llibre i m’abandono a aquesta passió de son que m’envaeix.
Quan em desperto, el cel s’ha cobert de núvols, que la marinada ha fet arribar fins aquí i que, sense l’escalfor del sol, han refrescat la tarda.
És hora d’entrar a casa i començar, sense pressa, a preparar les coses que necessito per demà; primer dia d’una setmana que, poc a poc, ens apropa una mica més a les llargues tardes d’hivern.

7 comentaris:

  1. Té mira, jo el rooibos el gasto al vespre :) i l'Anna permet moltes dormides, però és una companyia excel·lent :)

    ResponElimina
  2. Tarda tranquil.la, el punt rooibos la fa especialment agradable. Mira, saps què? me'n vaig a fer un.

    Bona setmana.

    ResponElimina
  3. he caigut en el teu bloc per casualitat... m'agrada, i el rooibos també.

    salutacions

    ResponElimina
  4. Clidice, m'hauria adormit amb l'Anna, amb en Harry o amb la ventafocs.

    Ferran, quan et prenguis el proper, pensa en mi.

    I tant, Kweilan!

    Noséqui, benvinguda!

    ResponElimina
  5. Ostres! ara descobreixo que ja tens bloc!

    Quan tingui una estoneta t'aniré llegint!

    *Sànset*

    ResponElimina
  6. Sànset, no m'agradava això d'anar a una trobada blocàire sense tenir blog; la TBfC va ser l'empenta definitiva.
    Benvingut a casa meva!
    Ens veiem camí de Berlin.

    ResponElimina