Fa uns dies, l’amic Ferran, per fer-nos saber que s’havia comprat una joguina nova, ens va ensenyar una foto seva de quan era petit i, com que a molts dels que som per aquí, només cal que ens insinuïn alguna cosa, perquè ens hi agafem de seguida, això és el que he fet; afegir-me a un primer pas de l’Assumpta, seguit de la proposta que tots dos ens van fer ahir i que acaba en això; ensenyant fotos de la meva infantesa.
Aquesta primera ja la coneixeu perquè és la meva imatge de perfil. Aquí, servidora de vostès, té 8 mesos i mig i estic al menjador de casa celebrant la meva primera Festa Major.
D’aquesta, no us puc dir res. He mirat si podia identificar el lloc, mirant-ne d’altres fetes el mateix dia, però no he pogut. Suposo que dec tenir uns quatre anys, més o menys. Això sí, enfeinada portant l’abric, si que n’estic.
I finalment, la típica foto de l'escola, i de les primeres que tinc en color. Per la data que hi ha al darrera, ens la van fet per felicitar el Nadal de l'any 1973.
PS: Perdoneu per la poca qualitat de les fotos; la tecnologia del moment no permetia fer miracles.
PS 2: Doncs mira, m'ha quedat un post força arregladet per haver-lo fet en poca estona.
Queden la mar de tendres aquests apunts!
ResponEliminaArregladet no, Lluïsa: t'ha quedat un post la mar de lluït! Mite-la ella, què jove es manté (perquè dius que són fotos de la setmana passada, oi? hihi...)
ResponEliminaAaaaai, sí!! Jo és que veig criaturetes i em desfaig!! Em passa com a la KWEILAN!! ;-))
ResponEliminaI el post està genial i molt tendra!!
La de l'ampolla de cava és boníssima! Segur que ara denunciarien el/la fotògraf per alguna cosa! Quins ullarros més bonics :)
ResponEliminaLa del pessebre també la tinc jo, Lluïsa... i només se'm veuen orelles!!! (hihihi!).
ResponEliminaMolt bo, el post.
La Nur se'm ha avançat. Quins ulls més bonics!.
ResponEliminaLa primera és molt divertida i la segona molt tendre :-)
ResponEliminaQuins ulls!
Un post molt maco amb unes fotos que encara ho són més. :-)
ResponEliminaOstres, això em recorda que he d'espoliar els àlbums dels meus pares en breu!
ResponEliminaBon post, sí. Ai, santa inocència.
Lluïsa! m'encanta la primera foto! em fa molta gràcia. Sempre ho penso però no em venia mai al cas de dir-t'ho, però avui és el dia perfecte, és més gran l'ampolla que tu! jiji
ResponEliminaUtnoa
Kweilan, m'ho he passat molt bé remenant els àlbums.
ResponEliminaTu que em veus amb bons ulls, Ferran (on havies deixat les ulleres? hihihi)
Ai Assumpta, a mi també m'acostuma a passar ;))
Nur, a quin nen no li agrada descobrir coses noves...
No ho recordo Marc, però suposo que van passar tots, un darrera l'altre, pel mateix decorat.
I segur que exageres!!!!
Gràcies Josep Lluís!
La primera sempre m'ha agradat DooM, per això la tinc a tot arreu.
Gràcies a tu també Mac; tinc ganes de veure les teves.
Joan, que amb un parell de fotos n'hi ha prou.
Amb la cara ja pago, oi Utnoa?
Ja m'imagino com deuen ser les Festes Majors a ca teva! Memorables!
ResponEliminaMr. Missis, en recordo de molt especials, quan erem vint-i-molts asseguts a taula.
ResponEliminaque mona !!! i quins ullassos !!!
ResponEliminaper això segur que et reconeixem :-)
Doncs jo no ho tinc tan clar, Kika.
ResponEliminaFas cara de bona nena...
ResponEliminaMolt boniques i encisadores.
ResponEliminaJomateixa, n'havia fet alguna, però em sembla que els meus pares no es poden queixar.
ResponEliminaMontse, com la majoria de les fotos de nens.