diumenge, 21 de novembre de 2010

2 x 1

Encara que ho pugui semblar, no estic de rebaixes; senzillament és que se m’ha acumulat la feina, i el que havia de ser un post per fer-vos una proposta, ara en té dues.

De blogs que porten l’etiqueta de literaris n’hi ha molts a la xarxa; i n’hi ha d’altres, que sense ser-ho, publiquen poemes, haikus, relats compartits, històries per capítols, ... I aquí és on volia anar a parar. No és exactament una història explicada a trossets dins d’un blog, és directament un blog creat per explicar-nos una història.

Us vull presentar a en Joaquim i la seva filla Laura, de 16 anys. Des de fa unes setmanes, tots dos i la gent que els envolta, viuen a la comunitat blocàire de la versió digital del diari Regió 7, (i també al facebook). Un cop per setmana, normalment els dimarts al vespre, ens expliquen un mateix moment o espai de temps compartit, això sí, cadascú des de la seva visió personal. Com a la vida mateixa, no ens podem quedar només amb una versió dels fets; i és justament això el que fa que aquesta història sigui interessant. Després de llegir l’experiència viscuda pel pare i haver-te posat a la seva pell, llegeixes com ho ha viscut la filla i també l’entens a ella. El blog en qüestió es diu “El diari del Joaquim i la Laura”.

El Jordi, l’autor d’aquest blog, és un jove escriptor cardoní que ja porta al seu sarró unes quantes obres teatrals (aquí en trobareu una mostra), algun relat curt i, si tot va com ha d’anar i no ho recordo malament, una mica abans de Sant Jordi, publicarà “L’infern d’alabastre”, la seva primera novel·la.

D’acord, sí, el Jordi és de la família (ara semblo de la màfia), però si en parlo no és per això, sinó perquè he pogut llegir alguna de les coses que ja ha escrit i , fins ara, sempre m’han agradat. El que no ho és, -de la família, vull dir-, és el Marc, l’autor de l’altra proposta; tot i que, (i ara el Mas del Polònia), en compartim.

Com us deia; ara us presento al Marc. Ell és un apassionat de la nostra llengua i, entre totes les coses que fa i que hi estan relacionades, ha començat a publicar articles d’opinió a l'anoiadiari.cat. Sota el títol de “Coses que ens passen”, mensualment ens anirà explicant allò que tots plegats fem, de vegades malament i de vegades amb força dubtes, quan parlem o escrivim en català; aquelles paraules que es van perdent, o que els donem un mal us; en fi, una mica de tot... Sincerament, i aprofitant que no em llegeix (hehehe), us confessaré que ha aconseguit encomanar-me una mica d’aquesta passió.

Bona lectura i ja m’explicareu!

7 comentaris:

  1. Caratxu, Lluïsa, quanta feina ens dones en un sol post. Quanta feina, quantes presentacions... Un cop passi la 1.TBfC m'hi posaré amb calma; ara tinc molt a fer, amb els últims preparatius de tot plegat.

    Bis Freitag / Fins divendres,

    ResponElimina
  2. Vaja vaja... haurem d'anar-hi a tafanejar!

    *Sànset*

    ResponElimina
  3. Feina feina feina, ens surt per les orelles! :D però si dius que paga la pena caldrà fer-la no? :D

    ResponElimina
  4. Oi. Però, em sembla que, com el Ferran, ho posposo a dilluns, que per mi avui és un pseudo-dimecres ja i m'ofega el temps que no tinc.

    ResponElimina
  5. (A veure si aquest cop no elimino el comentari en lloc de publicar-lo, hehehe!)
    Moltes gràcies, Lluïsa, és un honor que parlis de les meves coses en el teu bloc. No cal dir que a El bloc del Marc Guarro i a Coses que ens passen hi sereu sempre benvinguts.

    ResponElimina
  6. Quan et vagi bé, Ferran, només faltaria.
    Bis Freitag

    Faci, faci, senyor Sànset.

    Per mi sí, Clídice, però són propostes, no obligacions.

    Doncs Joan, et dic el mateix que a ell; ja ho faràs quan puguis o vulguis. Ens veiem divendres.

    Marc, desastre, ja m'ho cobraré això. No, seriosament; em coneixes una mica i saps que no parlo per parlar.

    ResponElimina