Nit de dissabte a diumenge (0:23); autovia A-2 direcció Lleida a l’alçada d’Esparraguera; tres carrils i carretera buida; conduint pel carril de la dreta a una velocitat una mica inferior al límit permès; davant meu, encara lluny, veig un cotxe; m’hi acosto poc a poc, això vol dir que la meva velocitat és una mica més alta que la seva; quan sóc prou a la vora, veig que circula pel carril del mig; segueixo al carril de la dreta i a la mateixa velocitat quan li passo pel costat; com si res, segueix sense moure’s del carril del mig, quan miro pel retrovisor; veig com un altre cotxe l’avança, aquest sí, pel carril de l’esquerra; ell/ella, al mig; mentre la carretera i la distància m’ho permeten, m’ho vaig mirant pel retrovisor; tres carrils i carretera buida; darrera meu, veig un cotxe que segueix sol i pel carril del mig.
Al·legoria oriental de la mesura. El "camí mig..." Com qui rebutja els extrems sense adonar-se'n!
ResponEliminaFelicitats pel blog!
i mira que fins i tot sovint hi ha unes senyals que diuen: ciculeu pel carril de la dreta. per insistir pels que encara no se n'han enterat. i no hi ha manera.
ResponEliminaavui jo he fet el mateix que tu, i el del carril del mig se m'ha enfadat! el colmo!
He de reconèixer que quan vaig sol com un mussol (cosa beeeeen insòlita, d'altra banda) no vaig per la dreta ni pel mig ni per l'esquerra sinó que vaig traçant, ignorant els carrils. Però això només quan no hi ha ningú ni davant ni darrera. I té un cert sentit d'estalvi i comoditat.
ResponEliminaCircular pel mig sense més és bastant estúpid, sí, i sembla molt habitual. Deuen pensar que així no molesten. O potser no deuen pensar ...
Jordi: Doncs aquest/a semblava que el tenia molt clar, el seu "camí".
ResponEliminaKika: De persones sense educació (viària, en aquest cas), n'hi ha per tot arreu.
Joan: Se't perdona que vagis d'un costat a l'altre, quan no hi ha ningú. Amb qui no puc, és amb aquells que també ho fan quan la carretera va plena.
Estic farta de la gent que demostra no saber conduir!
ResponEliminaUtnoa