Jugant amb una paraula

Quan som petits i aprenem a parlar, ho fem imitant allò que sentim al nostre entorn; i a l’escola, ens ensenyen a llegir relacionant un símbol amb un so que, després, ajuntant-los, es converteixen en paraules, i aquestes en frases.

Fa unes setmanes, mentre conduïa, una cançó que sonava a la ràdio, em va cridar l’atenció. Per una estranya (o no tant) associació d’idees, un seguit d’embarbussaments van aparèixer de sobte al meu cap; qui no ha intentat dir mai allò de: “setze jutges d’un jutjat...”; “un plat blanc ple...”; “una gallina xica, tica, mica...”; “el cielo está enladrillado, quien...”; o “el perro de San Roque...” (els que tenim una edat, apreníem trabalenguas, què hi farem). No és que aquesta cançó sigui ben bé un embarbussament, però sí que ho és una part de la seva lletra.

He de reconèixer que he sentit coses millors, això no li treu el mèrit de que han construit un text on la base són paraules amb la lletra x. Algunes de les frases estan enganxades amb pinces, però la majoria, senzillament estan posades una darrera l’altra sense massa sentit; ara que, no m’havia aturat mai a observar la quantitat de paraules que tenim en català que tenen (al menys) una x. I no us explico quina ha estat la primera opció a l'hora de posar el títol a aquesta entrada.

Quines coses que ens fa fer la curiositat, lingüística en aquest cas; no he parat fins a saber de qui és aquesta cançó que no em puc treure del cap, no per enganxosa ni comercial, sinó per original; com a mínim, a mi m’ho sembla.

Aquí sota us la deixo, amb la lletra, per si, també, sou curiosos.

Exercici seixanta (Els amics de les Arts)

Pinotxo és un putxinel·li un xic fatxenda però s'expressa amb una sintaxi excel·lent *

Al Terrat hi ha xerinola, ximxiviri damunt dels totxos. El xivarri baixa per la xemeneia i es converteix en un xiuxiueig. A Bordeus diu que els més xovinistes beuen xampany, però aquí baix en Pedro Ximénez només xarrupa xerès. Amb vi xarel·lo aquí mengem xató i els pixapins xocolata amb xurros en xicres del carrer Petritxol, mentre xerren de ximpleries en xava. Els xilens teixeixen xals, a Texes no en vesteixen. Ni xeviots ni xinel·les perquè no s'hi atreveixen (I tanmateix ens van de xulos). En Txema, eixelebrat pel xacolí toca la xalaparta a la panxa d'en Patxi que perd la txapela i s'exalta i li diu "xeeee, relaxa't". I ho fa d'una forma ben complexa, toca el saxo de manera laxa, poc ortodoxa. I al mateix moment en un stage a Mèxic, Txevtxenko xuta una xilena i la hinchada explota quan la xarxa cedeix i es trinxa. Les xifres que no es mereix s'engreixen exageradament. A Luxemburg, un ximpanzé, va i vexa un xipriota. Fuma haixix, va molt deixat i es clar no té xicota. El xef prepara un xeflis: patates xips cruixents, escarxofes amb anxoves, xoriç amb ximixurri i beixamel fent xup xup. Vi de garnatxa i de postres un xuxo de can Foix... Al Txad si tenen xamba, s'abasteixen de deixalles. Caixa o faixa. I en Pinxo va dir a en Panxo, "vols que et xuti amb un punxó?". I en Panxo va dir a en Pinxo "xuta'm però a la panxa no". Bufa xaloc al vaixell, en Xavier recull la xarxa feixuga i reflexiona. Els peixos neixen, creixen, es reprodueixen, moren... I no es queixen. El xicot que va conèixer en un xat s'aixeca per un kleenex. La Xuxa, panxuda i xopa, xiscla encara d'excitació a l'entrecuix i xiuxiueja: "Eixuga't i tornem-hi!". I en Pinxo va dir a en Panxo, "vols que et xuti amb un punxó?". I en Panxo va dir a en Pinxo "xuta'm però a la panxa no". I en Pinxo va dir a en Panxo, "vols que et xuti amb un punxó?". I en Panxo va dir a en Pinxo "xuta'm però a la panxa no". Microxips i una xiruca eixerida, i un dibuixant xiroi xiula i es clava una xinxeta a l'índex. Fa xafogor, un xixarel·lo fa créixer un esqueix moix i el seu amic el coix li aixafa una maduixa. Xalen el bruixot i la bruixa, Un xiquet xinès exigeix el seu xumet i un LP d'en Xesco Boix. La Xènia s'enclenxina mentre el xòfer fa sonar el clàxon. Xàfec, xavalla en xecs i un expert en explosions es deixa endur per la disbauxa. Patxanga en estat de xoc: xarlatans, taxis, faxos, flaixos Groucho Marx, Quixots i Santxos. La rauxa s'estén d'Elx a la Garrotxa, d'Andratx a Flix. I un xafarder llegeix el Xoriguera. I en Pinxo va dir a en Panxo, "vols que et xuti amb un punxó?". I en Panxo va dir a en Pinxo "xuta'm però a la panxa no". I en Pinxo va dir a en Panxo, "vols que et xuti amb un punxó?". I en Panxo va dir a en Pinxo "xuta'm però a la panxa no".

La xilografia exclusiva del text d'alexandrins d'en Xènius

sorgeix d'un pretext que ara mateix està fora de context: un gronxador sense reixes.

*(Això, aquí no ho diuen).