Cada setmana, Tens un racó dalt del món ens proposa jugar amb la literatura de diferents maneres (fotos, anagrames, escrivint un text,...). I això és el que toca avui, millor dit, aquesta setmana; escriure un text; però no un qualsevol, no; un text amb condicions: ha de tenir alguna cosa relacionada amb la novel·la negra i, a més, fer-ho en un post-it.
El text escrit a la pantalla de l'ordinador amb el post-it enganxat a sota.
El post-it.
S’havien conegut de petits. Ara, d’ell, només en recorda com la seva silueta, dibuixada amb guix al mig d’aquell carrer estret i fosc, es va esvaint, poc a poc, per culpa d’un suau plugim que se l’emporta, lentament, mentre es va barrejant amb les restes de sang i de brutícia, tot fent estranyes combinacions de colors, pel lleuger pendent, camí de les clavegueres. 
Jo vull continuar llegint! Si cal, t'envio un bloc de post-its, però no ens deixis així, Lluïsa :)
ResponEliminamoltes gràcies per la teva participació
ResponEliminaAquest plugim se l’ha endut, per retornar en cada plugim que caigui.
ResponEliminaFins aviat
Ostres, aquest darrer camí de les clavegueres és d'allò més contundent i definitiu. Bon relat.
ResponEliminaAquest cop la pluja sí ho esborra tot.
ResponEliminaNur; quan els acabi, els post-its, t'ho faré saber :)
ResponEliminaJesús M.; De res, un plaer!
Quadern de mots; però ves a saber on retornarà...
Gràcies Joan; les meves muses van a la seva i només em visiten molt de tant en tant. Cuida't!
Rafel, no n'ha deixat gairebé cap rastre.
Aquest joc literari d'en Tibau va ser un dels meus preferits... això d'escriure en post-its tenia el seu mèrit! :-)
ResponEliminaEl teu relat és molt bo!!
La referència a les estranyes combinacions de colors: guix, sang, brutícia és molt realista i sembla ben bé el final d'una pel·lícula d'aquelles de cinema negre americà, en blanc i negre... amb l'Edward G. Robinson i tot :-)
Assumpta, m'has fet posar vermella!!!
ResponEliminaTota una experta en novel·les de l'Agatha Christie dient que li ha agradat... :)