dissabte, 7 de maig del 2011

Montserrat

Tot i que em van educar seguint els preceptes de la religió majoritària d’un país aconfessional, sense anar a una escola religiosa, (estic batejada, vaig fer la primera comunió i també em van confirmar) no sóc massa creient, més enllà de pensar que tots som iguals davant de Déu, i encara menys practicant. Això sí, amb tot el respecte pels que ho són, sempre que no m’ho vulguin imposar.


Per mi, anar a Montserrat no és una qüestió de fe, encara que l’espiritualitat que s’hi respira és innegable i d’alguna manera sempre t’acabes deixant portar; en el meu cas, el millor moment és a darrera hora de la tarda, després del cant de Vespres, quan a l’església ja no hi queda gairebé ningú i hi ha molt poca llum al seu interior.

Tinc la sort de viure-hi molt a prop (en mitja horeta de cotxe hi arribo) i de veure la muntanya cada dia des del poble. Us confessaré una cosa; quan arriba l’època en què a quarts de set del matí, camí de la feina, començo a veure el seu perfil retallat damunt el cel que ja clareja, em serveix per ser conscient de que arriba el bon temps i els dies llargs. Com us anava dient, hi visc a prop, i des del costat per on hi arribo puc començar l’escapada gaudint de les vistes de bona part del Bages i, si el dia és clar, dels Pirineus (nevats si és hivern) al fons. Quan ja ets allà, qualsevol dels camins que l’envolten és bo per contemplar la barreja de paisatge i natura que ens regala un lloc tan únic i espectacular visualment, i també tan simbòlic pels catalans.

M’agrada anar-hi sola per poder anar fent, per caminar per on em vingui de gust, que si no tinc temps d’entrar a l’església no passa res... Però ahir va ser diferent; per les persones amb les que anava era important seguir els rituals (perdó, potser algú s’ofèn) de posar espelmes, pujar a tocar la imatge de la Moreneta i resar o demanar (depèn de cadascú). No hi tinc res en contra i vaig estar amb elles tota l’estona, això sí, sentint-me estranya, excepte el parell de minuts en que, mentre anaven fins a l’altar major i tornaven, vaig aprofitar per tenir el meu moment seient al darrer banc i desconnectant de l’entorn.

Per acabar el post, us deixo amb el Virolai.

                    

16 comentaris:

  1. Què tal, Lluïsa
    és un privilegi poder gaudir d'un entorn tan fantàstic com aquest. La qüestió espiritual o religiosa ja aniria a gust del consumidor.

    amunt i crits!

    ResponElimina
  2. Des de lluny enyoro molta gent i moltes coses. Montserrat esta al comenCament de la llista. Ai, ara anava a escriure que si amb la familia hi passavem les vacances, que si des de la meva habitacio veia la muntanya, que si quan tornava de viatge i veia la carena ja em sentia tranquil.la...pero no, que em posare massa nostalgica. Dir-te que aquests dies, per peticio del petit, vaig descobrint al youtube tot de videos casolans perque no para de cridar "sant Jeroni", "la creu de Sant Miquel", "la foradada"...es clar, es fill de sa mare.

    ResponElimina
  3. Oh!! No he tingut mai la sort de poder-hi anar així, amb calma i tranquil·litat a aquestes hores que tu dius, quan ja hi ha poca gent... deu ser fantàstic! :-)

    Si et dic la veritat... la darrera vegada que hi vaig anar va ser amb el marit, la germana i tres blogaires MOLT culés que havíem fet la promesa d'anar a veure la moreneta si el Barça feia el triplet :-DD (o sigui, aviat farà dos anys) (en varem fer un post hehe)

    http://blogdeassumpta.blogspot.com/2009/06/promesa-montserrat-ikea-i-grisham.html

    Els meus pares s'hi van casar i, per tant, sempre m'ho he sentit proper... tot i que, si em poso a comptar, crec que en tota la meva vida hi dec haver estat mitja dotzena de vegades.

    No crec que ningú es pugui sentir ofès per aquest post -ho dic perquè tu ho dius, amb això de les espelmes i altres costums-... és un escrit molt maco, molt respectuós amb tot. A mi, que sóc catequista -i de mentalitat "ben" tradicional- m'ha agradat molt llegir-lo :-)))

    ResponElimina
  4. A mi també m'ha agradat el teu escrit. A Montserrat s'hi pot anar a buscar coses molt diferents, però tot el que s'hi troba és bo. Salutacions.

    ResponElimina
  5. sola o amb companyia, és màgica... allà sí que s'hi fa feina :-)

    ResponElimina
  6. he mirat al teu cumantari de Mutserrat

    ResponElimina
  7. hola Lluisa ¡¡¡¡ja te vist al bloc ja n'anem aprenent

    ResponElimina
  8. hola lluisa, a traves del bloc del marc he visto tu bloc, la foto de montserrat me a gustado mucho.

    ResponElimina
  9. Luisa, amb vist el comentari que es fet al Marc. Tambe i llegit el comentari que es fet sobre els teus pensaments de la religio i de Montserrat

    ResponElimina
  10. he vist el teu comentari esta molt be

    ResponElimina
  11. e visto tu comentario isi que me enterado ,tambien megusta montserrat por algo me llamo montserrat,me case en montserrat,i naci en cal montserrat

    ResponElimina
  12. LLuisa ivits la foto de com eraspetita I tot els teus comentaris fernando

    ResponElimina
  13. Has vist quin merder t'hem organitzat en un moment?
    Una abraçada!

    ResponElimina
  14. Exacte Gregori, que cadascú gaudeixi de Montserrat com vulgui.

    Montserratqp, es d'aquells llocs que es troben a faltar quan ets lluny.

    Assumpta, si que ho és de fantàstic viure Montserrat així, ho hauries de provar.

    Tens raó Josep Lluís, no m'ha decebut mai.

    Kika, m'agrada anar fent i acompanyada no sempre és possible.

    Rosa, Angelina, Maria, Engracia, Josep, Montserrat, Alex (Fernando), quina sorpresa més agradable trobar-vos aquí, m'he quedat al·lucinada quan he vist els vostres comentaris. Heu entès bé el que us ha explicat el Marc?

    Marc, entre el lapsus lingüístic de dissabte i això d'avui... Jo vaig fent llista; de moment em deus dues cerveses.
    Un petó!

    ResponElimina
  15. Visca l'absolutament meravellosa Montserrat, i visca el Virolai que, de terres germàniques, llunyanes estant, em posa la pell de gallina. Preciós!

    ResponElimina
  16. Ferran, sabia que li tocaria la fibra sensible a més d'un, sobretot els que esteu lluny (físicament) de Catalunya.
    Petonets!!!

    ResponElimina