dimarts, 10 de maig de 2011

Sorpresa!!!

Això és el que vaig tenir fa un parell de dies, una sorpresa molt agradable. Us ho explico.


El dilluns a la tarda, entre arribar a casa després de la feina i tornar a sortir perquè havia quedat (res, coses de la campanya d’aquestes municipals), vaig tenir uns minuts per connectar-me i passar pel bloc a veure si algú havia penjat un post nou. I sí, entre altres, el Marc, un bon amic, n’acabava de penjar un; el vaig llegir, com sempre, i aquesta vegada, tot i no acabar d’entendre gaire bé per on anava, també hi vaig deixar un comentari. Fins aquí la història no té res d’estrany, tots ho fem això de llegir blocs, de fet és el que estàs fent ara mateix; i comentar, potser també ho faràs.

Però el seu post tenia una raó de ser. Com sabeu visc en un poble petit que té molta activitat, (esportiva, cultural, formativa...) Li van demanar que en una classe d’informàtica per adults els parlés dels blocs (què són o com deixar un comentari) i el post era part de la lliçó. En començar, es van trobar que algú (jo) hi havia dit la seva. Després de preguntar-se, i acabar esbrinant, qui era aquella nena agafada a una ampolla de cava, els va ensenyar com arribar fins aquí; i si llegiu els comentaris del post anterior, veureu que em van fer servir de conillet d’índies. La cara d’al·lucinada que vaig fer, en veure el meu correu ple d’avisos de nous comentaris, segur que era de foto.

La veritat és que em va fer molta gràcia que persones a les que sovint veig pel carrer, que conec de tota la vida, o des de fa molts anys, deixessin la seva petjada a casa meva. A tots, els que van comentar i als que no, MOLTES GRÀCIES!!! M’agrada ser una petita part del vostre aprenentatge.

I Marc, gràcies a tu també per fer-me’n còmplice, (necessitava una estona així), i sobretot per la conversa posterior.

8 comentaris:

  1. Quina gràcia això de poder servir per a una classe d'informàtica amb tan bon rotllo!! :-))

    Aquests són els petits detalls de la vida que fan somriure... i és tan bo somriure!! :-)

    ResponElimina
  2. Ah! així que aquest és un bloc digne d'estudi. Va bé saber-ho

    ResponElimina
  3. Bwnvingudes siguin aquestes sorpreses. Les penjarem a la porta per espantar els mals esperits.

    ResponElimina
  4. Fa uns dies, aquest post va desapareixer durant unes hores per no sé quin problema amb blogger; finalment me'l van tornar però sense els comentaris que ja hi havia. Afortunadament encara els tinc al correu i els hi puc tornar a posar, ni que sigui des d'un comentari.

    Assumpta: Quina gràcia això de poder servir per a una classe d'informàtica amb tan bon rotllo!! :-))

    Aquests són els petits detalls de la vida que fan somriure... i és tan bo somriure!! :-)

    Gregori Samsa: Ah! així que aquest és un bloc digne d'estudi. Va bé saber-ho

    ResponElimina
  5. Sí Joan, són aquelles petites coses que fan la vida una mica més fàcil.

    Assumpta, sí que em va fer gràcia i més tard, parlant amb el Marc i coneixent els detalls, també vam passar una bona estona.

    Es veu que sí, Gregori; i també és un clar exemple de que, de vegades, la confiança fa fàstic.

    ResponElimina
  6. Va ser la gran fallada de Blogger!! uffff... un parell de dies d'espant!!

    A mi també em va fer desaparèixer el post de celebració de Lliga del Barça i me'l va tornar sense cap comentari (i n'hi havia molts!! snifff... i tots eren de gent contenta i animant, i cantant... sospito que en Mourinho està al darrera de tot això)

    ResponElimina
  7. Ei Lluïsa... no ho havia llegit això... Devies pensar que era un virus informàtic anomenat "casal 2.0". Una experiència molt xula.

    ResponElimina
  8. Assumpta, ens han tornat els comentaris; visca!!!

    I tan, Jordi. Al principi no entenia res, fins que algú va escriure el nom del Marc, llavors em va quadrar tot; ell hi tenia alguna cosa a veure.

    ResponElimina