dilluns, 1 d’agost de 2011

Més val tard...

Amb gairebé catorze hores d’endarreriment, oficialment començaven a mitjanit, ara sí que ja puc dir que estic de vacances. 

Els darrers mesos han estat durs, difícils i esgotadors, i encara sort que el parèntesi de l’escapada a Berlín, de fa un mes i mig, em va ajudar a agafar una mica d’aire per poder arribar fins avui. I què faré aquestes tres setmanes? Doncs res!!! En aquest cas, entenguis res com a sinònim de passejar tranquil·lament, llegir molt, veure amics, alguna escapadeta d’un dia, ... De fet, ara com ara, només tinc prevista una cosa, aquesta, que em ve molt de gust i on si barrejaran lectura, història i gastronomia, tot en un entorn que m’és familiar i a l’hora desconegut.

Ja fa unes setmanes que vaig començar a triar quins serien els meus companys per aquests dies de descans; no sé si tindré prou temps (crec que no) per tots ells, però sé que no em deixaran, que encara que durant aquestes tres setmanes no els faci cas, saben que més endavant compartirem moltes hores.



Poder seure al porxo de casa, veien la muntanya, i amb els ocells de música de fons, és un luxe.


He començat per aquest...


... però no sé quin el seguirà. Aniré a Praga/París?


A l'Índia?


A Nova York?


O de Montserrat a Terra Santa?



Això sí, cada pas que faci estarà ben assenyalat, perquè no em perdi.



7 comentaris:

  1. fa tot molt bona pinta Lluïsa!
    des de la terrasseta fins el plec de lectures que t'esperen... el no fer res i tenir tot el temps per davant són luxes escadussers avui en dia...
    gaudeix-ne molt! (ja sé que ho faràs!)
    i vigila per terres de l'infern... no et cremis!
    petons i bones vacances!

    ResponElimina
  2. Ooooh, nenaaaaaaa, la segona foto, la de tots els llibres juntets "assseguts al porxo" és un luxe!!

    Tenim uns plans de vacances molt semblants (tot i que tu, amb aquest entorn, encara estaràs més relaxada) doncs nosaltres, ja que no podem anar enlloc, sí que hem pensat obrir la guardiola i comprar-nos alguns llibres perquè siguin els nostres companys de vacances... i estic molt contenta perquè ahir a l'Abacus en vaig veure un que ja fa temps que volia, però estava esperant que sortís en edició de butxaca i allí estava, esperant-me!! A veure si avui hi anem i fem alguna compra lectora :-) (en Josep Lluís treballa encara aquest matí i després ja no hi ha de tornar fins el 24, tres setmanes) :-)

    La ruta aquesta que teniu prevista pot ser magnífica... Espero que ens en faràs un post!! :-))

    En quant a la darrera foto, la que es veu el punt de llibre, només puc dir que ets una persona molt maca :-))

    MOLT BONES VACANCES!!!

    ResponElimina
  3. Doncs que tinguis molt bones vacances lectores, que això de llegir al proxo escoltant la natura és tot un privilegi.

    Vinga a carregar piles.

    ResponElimina
  4. Marta; tant com no fer res... A més de llegir, intentaré fer només allò que em vingui de gust, que d'anar estressats ja ho fem la resta de l'any.
    I no, no em penso cremar a l'infern; després de la caminada i el sopar, he reservat una habitació d'hotel i ja tornaré a casa l'endemà.

    Ja ho veus, Assumpta, els agrada molt el meu porxo :-))
    Que tingueu bones vacances, vosaltres també.

    I tant que ho és, Joan; i de bon matí amb la fresqueta ja ni t'ho explico.
    Bona tornada a la feina.

    ResponElimina
  5. Si t'agafes al Cementiri de Praga, fes-ho sense mandra... a mi em costava horrors avançar... Els demés suposo que seràn més amens (escepte un del que no diré el nom públicament)... Apa, bones vacances !!! (Ens veiem a l'infern)

    ResponElimina
  6. Ostres Jordi, ara no sé si el teu comentari el fas per l'enllaç o pel què es pot llegir a la darrera foto, sota del punt de llibre ;-)
    Espero no sortir-ne socarrimada de l'infern.

    ResponElimina
  7. ... doncs no m'havia fixat quin llibre hi havia a sota el punt. Ara ho he vist i no, no em refereixo a aquest.

    ResponElimina