dijous, 29 de setembre del 2011

Amors (???) d'estiu

Et maleeixo per resseguir cada centímetre de la meva pell amb els teus petons enverinats.

Et maleeixo pels records deixats al meu cos i que no s’esborraran fàcilment.

Et maleeixo per les nits en blanc cada vegada que la pell se m’encenia de matinada.

Et maleeixo per les hores de desesperació.

Et maleeixo per haver convertit el meu estiu en un malson.

Et maleeixo perquè ja som a la tardor i encara em vens a veure.

Et maleeixo a tu; sí, sí, a tu, mosquit tigre, per tots els problemes de pell que he patit (i encara pateixo) “gràcies” a les teves picades.

8 comentaris:

  1. Ja ho diuen que hi ha amors que maten... ;)

    ResponElimina
  2. Oooooh!! Malgrat com en són de punyeters aquests "tigre" (a la meva germana, pobreta, també li han fet molt de mal, ha hagut de prendre medicació i tot perquè ella és al·lèrgica a un munt de coses) doncs, malgrat la seva dolenteria, potser m'he alegrat del final :-)

    Pensava que algú t'havia destrossat el cor i ara veig que t'han destrossat braços, cames... que sempre es curen més aviat.

    Un petonàs i ànim!! pensa que d'aquí uns mesos tot serà tan sols un mal record :-)

    ResponElimina
  3. Valguem Déu, em pensava que en lloc del mosquit et referies a un "moscón"

    I compte, per què he sentit a dir que rere d'un mosquit tigre sempre hi ha una mosquita tigresa

    salut i peles

    ResponElimina
  4. Jolines amb el mosquit, tu! Si més no, tres dies de vacances sí que te'ls devia donar, quan vas fer una escapada a terres del nord. Clar que, si no recordo malament, llavors van ser les vespes, hehe...

    Ànims, Lluïsa, que segur que la tardor és a tocar! :-)

    ResponElimina
  5. Rita, en aquest cas, qui mata sóc jo... però ells són més :-(

    Assumpta, no he arribat a l'extrem de la teva germana, que això sí que és fotut, però de gratar-me (amb molta cura) me n'he fet un tip. Vermell, inflat i molta picor, que de vegades acaba en ferida. Ara mateix hauries de veure com estan d'enrabiades un parell de les picades que tinc.

    Gregori, no sé quin dels dos "bitxos" és pitjor...

    Ferran, si les terres del nord són el País Basc, hi vaig anar amb les picades posades de casa (el genoll completament inflat per tres picades, una al costat de l'altre). Però tant si parles d'Euskadi com si ho fas d'una mica més amunt, per sort la de les vespes no sóc jo, només m'hauria faltat això.

    I gràcies a tots pels ànims!!!

    ResponElimina
  6. I són gratis! que diria el Núñez del Crackòvia!

    Has provat l'afterbite? Jo no...

    ResponElimina
  7. collons, quin mosquit! deu ser dels perillosos! n'hi ha masses d'aquests! :-)

    ResponElimina
  8. Jordi, ni regalats no els vull!!!

    Calla, calla, Kika, que ahir al vespre, el primer que vaig fer al entrar a l'habitació va ser trobar-ne un volant tan tranquil :-(

    ResponElimina