Fa dies que m’acompanya aquesta sensació.
No sé si és perquè poc a poc els dies van
perdent hores de sol i, entre els meus horaris i el lloc on treballo, això vol
dir que gairebé no el veuré. No m’agrada la calor, ni els efectes nocius del
seu contacte amb la pell, però em costa molt somriure quan estic dos o tres
dies sense veure’l; el necessito.
O potser és que s’acosta el meu aniversari; i encara que m’agradi anar sumant, qui sap si el meu subconscient no pensa el
mateix. Hi ha hagut prou gent al meu voltant que ha tingut un camí més curt que
el meu i els trobo a faltar.
O que darrerament he recordat una història
passada que m’ha fer reviure bons i mals moments.
Però crec que el que em fa sentir així no és
cap d’aquestes tres coses. Són aquelles converses pendents que no acaben
d’arribar mai; aquells intercanvis de missatges ràpids que ja no són divertits;
aquell intuir que alguna cosa s’ha perdut; aquell mirar als ulls i sentir que
la distància es va fent cada vegada més gran...
“Potser tot plegat només és fruit de la teva
imaginació i veus fantasmes allà on no n’hi ha”. “Potser dones massa
importància a detalls que no en tenen”. “Potser aquesta vegada la teva intuïció
està fallant”. Tot això m’ho repeteixo constantment i malgrat tot, la sensació
de que alguna cosa no va bé m’acompanya en tot moment.
buida la buidor de pensaments i omple-la de somriures i il·lusions i desapareixerà per manca de sentit...
ResponEliminacelebrar la vida a cada instant siguin quines siguin les circumstàncies és tot un art...
que cal practicar diàriament...
sense defallir...
bona setmana plena d'optimisme!
La vida no deixa de ser una successió de moments buits i moments plens. Intenta que els moments buits no ho omplin tot durant massa temps. Segur que tens moltes coses que t'ajudaran a omplir aquests petits esvorancs. El temps tot ho relativitza i deixa les coses al seu lloc. Ànim i endavant!
ResponEliminales coses canvien. unes han de marxar per deixar lloc a les altres. i és bonic estar trist per haver perdut coses que han tingut valor, perquè això és la prova que has tingut coses de valor. i les que han de venir!
ResponEliminaànims, lluïsa :-)
No podria dir res millor del que ja t'han dit, Lluïsa.
ResponEliminaEm sap greu que et sentis així i no poder fer res més, però sàpigues que tot, absolutament tot, passa. Prent-te el teu temps.
Ànims i un petó fort!
Possiblement sigui una buidor conjuntural, la mateixa que qualsevol de nosaltres, en un moment o altre, sentim. Una buidor que ofega, de vegades, però que finalment forma part del nostre ésser, del dia a dia, de la vida.
ResponEliminaPossiblement, l'entrada en la tardor no ajuda a esquivar-la. En qualsevol cas, sí, és qüestió d'intentar trobar motivacions que la facin empetitir.
Bona ruta, Lluïsa, i ànims: paciència i perseverància.
És molt fotut sentir-se així. He tingut èpoques d'aquestes i ho passes malament. Un consell: agafa't fort als amics!
ResponEliminaJa ho dic jo que la tardor no és bona: ja la té aquestes coses, que trobes buidor, que et capfiques en temes que potser no són tan importants i, sobretot, sí, l'absència del sol. Em llevo i és de nit; torno a casa i és de nit. El sol ha sortit i s'ha post i gairebé no l'hem vist.
ResponEliminaNo m'agrada veure't així, però, efectivament, la vida és això: una suma de moments amb diferents intensitats i sensacions per les quals ens toca passar potser per copsar millor els bons moments i saber què cal aprofitar-los al màxim.
Una abraçada ben gran, Lluïsa, i ànims! :)
LLuïsa,
ResponEliminano pensis que tot plegat és fruit de la teva imaginacio, ni que els detalls no tenen importància, ni que la intuïció t'està fallant. No és res d'això. Sents una buidor, sí, la buidor d'un espai que algú o alguna cosa ocupava i s'ha enretirat. Entenc bé aquesta sensació, però sobretot no dubtis de tu, ni del què sents, ni del què enyores perquè això et defineix. Una abraçada.
Moltes, moltíssimes gràcies a tots i totes per les vostres paraules d'ànim; us confesso que aquests dies he passat més d'una vegada per aquí per llegir-les.
ResponEliminaI encara us confessaré una altra cosa. Sempre que expliqui aquí els meus mals moments, podeu estar tranquils, perquè sé que són situacions temporals, d'aquelles que tots passem en un moment o altre de les nostres vides; que necessitaré més o menys temps per superar-los, però que ho faré; que em serveix de teràpia per relativitzar-ho (i més barat que anar al psicòleg).
Petons i abraçades per tots i totes.
PS: Per cert; a algú li dec 50€, oi? Hihihi...