diumenge, 18 de setembre de 2011

Porta tancada

Fa uns dies, jugant, vaig estar remenant el calaix de les petites coses del passat que tinc a la memòria buscant-ne una que fos prou desconeguda i engrescadora alhora. Mentre ho feia en van sortir unes quantes; unes eren evidents, altres ja sabudes, alguna sí que servia, i d’un racó del fons, una d’aquelles que són més personals; però no era ni el moment ni el lloc per deixar-la anar, no tant pel fet en sí com per les possibles explicacions posteriors.


Una petita cosa que és part d’una més gran i que des de fa temps tinc guardada darrere d’aquella porta tancada, però no amb clau, perquè m’agrada entrar-hi de tant en tant i treure-li una mica la pols, que malgrat tot va tenir coses bones; més aviat ho faig per recordar les que no ho van ser tant, i és que són aquestes les que ensenyen.

4 comentaris:

  1. Hmmm... sóc jo, o és una mica críptic, el post? Me'n vaig a esmorzar, potser després ho vegi més clar! :)

    ResponElimina
  2. Ostres, en Ferran gairebé m'ha predit el comentari :-) Tot i que jo no vaig a esmorzar a aquestes hores hehehe

    Anava a dir que, malgrat que és tot molt misteriós, crec que deu ser alguna cosa bona, perquè el poema és molt maco :-)

    ResponElimina
  3. Les coses bones s'han de recordar i les dolentes, quan ja no fan mal, també, sobretot perquè no les repetim.
    Petó, Lluïsa!

    ResponElimina
  4. Ferran, ja ho has vist més clar o segueixes sense entendre res?

    Assumpta, en aquell moment ho era.

    I tant Rita, tu sí que ho has entès!

    ResponElimina