diumenge, 11 de setembre de 2011

Lluna

M’agrada mirar-la. M’agrada adormir-me amb la seva llum omplint de claror la meva habitació. M’agrada caminar de nit i que il·lumini el meu camí.


No sé si té màgia, però ho diuen. El que sí és màgic són algunes de les coses que passen en la seva presència. Converses de matinada en una nit d’insomni. Trobada d’amics. Platja. Jocs. Rialles. Complicitats. Gent nova. Els que hi seran sempre. Ell.

8 comentaris:

  1. Una Lluna inspiradora, la de dissabte!

    ResponElimina
  2. A mi també m'agrada mirar la lluna, sobretot quan hi ha estrelles! ;)

    ResponElimina
  3. Sí Ferran, i una molt bona companyia; era una més.

    Ulls verds, no sé a tu però a mi em relaxa mirar-la.

    ResponElimina
  4. gran foto! gran lluna! gran nit la que vam tenir! gràcies! :-)

    ResponElimina
  5. És que la lluna tampoc s'ho volia perdre... :)

    Una gran vetllada amb una magnífica companyia!
    Petons, guapa!

    ResponElimina
  6. Kika, Rita, si estava tan bé tots junts sota la lluna...

    Petons, noies!!!

    ResponElimina
  7. I els que ja no hi són també ens els recorda la Lluna. Això que t'enganxo es diu "Joana Lluna":
    http://youtu.be/rEhppCQEa5Q

    ResponElimina
  8. Lluís, la lluna i altres coses ens els recorden.
    Gràcies per la música d'en Bibiloni.

    ResponElimina