M’agrada mirar-la. M’agrada adormir-me amb la
seva llum omplint de claror la meva habitació. M’agrada caminar de nit i que
il·lumini el meu camí.
No sé si té màgia, però ho diuen. El que sí és
màgic són algunes de les coses que passen en la seva presència. Converses de
matinada en una nit d’insomni. Trobada d’amics. Platja. Jocs. Rialles.
Complicitats. Gent nova. Els que hi seran sempre. Ell.
Una Lluna inspiradora, la de dissabte!
ResponEliminaA mi també m'agrada mirar la lluna, sobretot quan hi ha estrelles! ;)
ResponEliminaSí Ferran, i una molt bona companyia; era una més.
ResponEliminaUlls verds, no sé a tu però a mi em relaxa mirar-la.
gran foto! gran lluna! gran nit la que vam tenir! gràcies! :-)
ResponEliminaÉs que la lluna tampoc s'ho volia perdre... :)
ResponEliminaUna gran vetllada amb una magnífica companyia!
Petons, guapa!
Kika, Rita, si estava tan bé tots junts sota la lluna...
ResponEliminaPetons, noies!!!
I els que ja no hi són també ens els recorda la Lluna. Això que t'enganxo es diu "Joana Lluna":
ResponEliminahttp://youtu.be/rEhppCQEa5Q
Lluís, la lluna i altres coses ens els recorden.
ResponEliminaGràcies per la música d'en Bibiloni.