diumenge, 30 d’octubre de 2011

Òpera

Cada vegada és més difícil trobar alguna cosa mínimament decent a la programació de qualsevol televisió, de les moltes que es poden veure avui dia; potser se’n podrien escapar els documentals de La 2 i del National Geographic, perquè entre partits de futbol; curses de Formula 1; pel·lícules sovint repetides o de baixa qualitat; sèries que de vegades no saben com acabar; i programes que no aporten res, i on els crits i la manca de respecte són el què ven, i com més n’hi ha més gent se’ls mira, no queda gaire espai per programes amb cara i ulls. Això sí, al germà petit de “La nostra”, el C33 es poden trobar petites joies d’aquelles que et fan repensar la idea de dir-li adéu al televisor.

Descobrint una més de les meves mancances, en aquest cas cultural, us confessaré que no he anat mai al Liceu, ni he escoltat ni vist una òpera sencera, però sí que m’he emocionat escoltant una ària. De vegades només és qüestió de que algú que en sàpiga tingui la paciència d’anar-t’ho explicant. Això em va passar fa uns anys amb en Marcel Gorgori, crec que al programa del Toni Clapés (no recordo si encara a Catalunya Ràdio o ja a Rac1) i em torna a passar ara amb en Ramon Gener i l’”Òpera en texans”. Amb l’entusiasme amb què comparteix els seus coneixements i el llenguatge planer i entenedor que fa servir, és ven bé això, posar l’òpera a l’abast de tothom, a nivell usuari, vaja. 

Si voleu, aquí en teniu una mostra. 

                                     

5 comentaris:

  1. Tampoc he anta mai al Liceu i tinc unes ganes boges d'anar-hi. Fa mooolt temps que vull anar a veure Turandot, però encara no la programen. Què hi farem! Mentres, espero expectant!

    Per cert, aquest home és com el Lluís Canut de la opera. Té un deix igual!

    ResponElimina
  2. No havia vist mai aquest senyor, trobo que ho fa prou bé, no? Jo sí he estat al Liceu, dues o tres vegades, i la veritat és que l'òpera, sí, m'agrada, però encara m'agrada més un concert de clàssica. Sí a l'òpera, eh?, però on hi hagi una clàssica...

    ps: sóc bastant defensor de la tele. Jo crec que hi ha molta cosa interessant; altra qüestió és que facin el que t'agradaria veure quan t'aniria bé veure-ho...

    ResponElimina
  3. Potser em convindria veure aquest programa per ajudar-me a entendre i apreciar l'òpera. No he vist òpera al Liceu, però sí al teatre Fortuny de Reus (dues o tres vegades)i no ho he gaudit gaire, potser perquè com ja he dit no ho sé apreciar. Hi trobo un histrionisme que no em fa creïble les situacions que hi veig.

    ResponElimina
  4. Doncs jo he estat al Fortuny les mateixes vegades que en Josep Lluís, però a mi sí que m'agrada l'Òpera hehehe la "culpa" d'anar-hi era meva :-DD

    Vaig descobrir aquest programa de que parles a partir d'un comentari d'en BARBOLLAIRE a ca la CARME ROSANAS i en vaig veure un capítol per Internet i cada setmana dic "ho he de veure", i cada setmana em despisto, així que ara ja sé que aquí en tens un altre capítol, quan tingui més temps seguit el miraré ;-))

    ResponElimina
  5. Jordi, anar al Liceu no és d'aquelles oportunitats que busqui, però si es presenta no li faré cap lleig.

    Ferran, la clàssica també m'agrada; he vist uns quants concerts en directe i de vegades és el què escolto al cotxe i a casa (depen del dia que tingui).
    I sí, tens raó quan dius que hi ha coses més coses interessant a la tele (he exagerat una mica), però no a les poques estones que tinc per mirar-la; i a quarts de sis del matí ni t'ho explico.

    Josep Lluís, tot i no haver-ne vist cap en directe, em sembla que a mi em passaria el mateix.

    Assumpta, ho sospitava que anàveu junts al Fortuny, hehehe...
    De fet, jo me'l miro per internet quan tinc una estona, són uns 25 minuts per programa.

    ResponElimina