divendres, 21 d’octubre de 2011

Tres lletres

És molt fàcil que davant d’alguna cosa, situació, fet, en qualsevol moment i sense ser-ne massa conscient, s’escapi una exclamació que et surti de l’ànima; la deixes anar així, de cop, sense pensar el les conseqüències; de vegades aquestes paraules fan mal, d’altres són divertides, algunes no tenen importància... i també hi ha aquelles que, quan t’adones del què has dit, veus que amaguen molt més del què et pensaves.


La buidor que m’acompanyava fa unes setmanes, tot i que encara treu el nas de tant en tant, ja ha quedat enrere; i ha estat una sola paraula, curta, tres lletres, posada en un context estrany fins ara, la que m’ha fet adonar d’això.

3 comentaris:

  1. Doncs benvinguda aquesta paraula de tres lletres que et fa sentir bé!!

    Paraula petita en llargada però immensa en el seu contingut... :-)

    ResponElimina
  2. Sí, sí, benvinguda! Adéu buidor!

    ResponElimina
  3. Assumpta, Jordi, adonar-te'n fa mal i també et treu un pes de damunt.

    I perdoneu pel retard en dir-vos res.

    ResponElimina