És molt fàcil que davant d’alguna cosa,
situació, fet, en qualsevol moment i sense ser-ne massa conscient, s’escapi una
exclamació que et surti de l’ànima; la deixes anar així, de cop, sense pensar
el les conseqüències; de vegades aquestes paraules fan mal, d’altres són
divertides, algunes no tenen importància... i també hi ha aquelles que, quan
t’adones del què has dit, veus que amaguen molt més del què et pensaves.
La buidor que m’acompanyava fa unes setmanes,
tot i que encara treu el nas de tant en tant, ja ha quedat enrere; i ha estat
una sola paraula, curta, tres lletres, posada en un context estrany fins ara,
la que m’ha fet adonar d’això.
Doncs benvinguda aquesta paraula de tres lletres que et fa sentir bé!!
ResponEliminaParaula petita en llargada però immensa en el seu contingut... :-)
Sí, sí, benvinguda! Adéu buidor!
ResponEliminaAssumpta, Jordi, adonar-te'n fa mal i també et treu un pes de damunt.
ResponEliminaI perdoneu pel retard en dir-vos res.