Ja ho diuen...

… que la natura és sàvia, i massa vegades no fem cas del què ens diu.

El meu pare, nascut a pagès i que en sap una mica d’aquestes coses, ja feia dies que deia que no era normal que, amb les temperatures que havíem tingut fins ara, els ametllers encara no tinguessin ni una flor. Clar, “ells” ja ho sabien.

Aquests dies passats, amb tanta informació avisant de l’arribada de l’onada de fred siberià i de les precaucions a tenir en compte, (que ja em sembla bé, només faltaria que no ho fessin), es feia evident la manca de memòria meteorològica que acostumem a patir; no és la primera vegada que al nostre país ens toca passar “una mica” de fred en ple hivern. Aquí, els termòmetres van baixar fins als -12º la nit de Nadal del 2001, i els meus pares han tornat a parlar una altra vegada (i en van unes quantes) del fred intens de fa 56 anys, coincidint també amb les mateixes dates.

Com he dit abans, el meu pare va néixer i vivia a pagès i casa seva, on vivien llavors, era i és una casa que està en un punt alt i desprotegit, envoltada de camps, com la resta de les cases de la zona. Ell em pregunta si recordo com era la cuina d’aquella casa, per poder-me fer una idea del fred d’aquells dies. El cert és que, per qüestions familiars, hi havia anat poc però sí, en recordo alguna cosa d’aquella estança, una habitació més aviat petita i amb una llar de foc al centre d’una de les parets. El que més recorda és la imatge de bona part de la seva família (7/8 persones) reunides al voltant del foc i com l’aigua d’una galleda que hi havia sota la taula s’anava glaçant. Sí, sí, ho heu llegit bé, aigua glaçant-se a pocs centímetres del foc!!!

Durant bona part de la setmana, he anat fent fotos del què marcaven el termòmetre del cotxe i el de casa, pensant en fer-les servir per un post (aquest, en principi), però és que, de moment, les temperatures a les que s’ha arribat a Carme no són gens excepcionals; són fredes, sí, però molt semblants a les que tenim força sovint durant un hivern dels anomenats “normals” (-4,4º aquesta nit); això no vol dir que, si para el vent, que és el culpable de la sensació de que fa encara més fred, llavors sí que puguin anar avall, avall.

En fi, que només és qüestió de tapar-se bé si es vol sortir de casa, que el món segueix girant i d’aquí a poc ens queixarem de la calor.