dissabte, 28 d’abril de 2012

Escola en català



No sóc mestra, ni tampoc tinc (ni tindré) fills, però això no és excusa per no sortir al carrer a defensar el dret de poder estudiar en català. Un dret que, per edat, jo no vaig tenir, més enllà de que el català era només una assignatura d’un parell o tres d’hores setmanals, cosa que els meus pares ni tan sols van conèixer.

Bona part del meu aprenentatge (escrit) de la nostra llengua és del tot autodidacta i segur que en algun moment, en aquest blog, se m’ha escapat alguna errada. Els anys d’anar llegint, d’anar escrivint amb el diccionari al costat, de preguntar al “meu” corrector particular, de no tenir por d’equivocar-me i les ganes de poder-me expressar per escrit i en català, la meva llengua, fan que no entengui que avui, a la concentració que s’ha fet davant de l’ajuntament, només fóssim quatre gats. Què passa? Que als pares d’avui no els importa que la feina feta, durant trenta anys de normalització lingüística, se’n vagi en orris per una sentència del Tribunal Suprem? Si perdem l’ensenyament en català a l’escola, estarem fent moltes passes enrere com a país.

7 comentaris:

  1. Lluïsa, estic totalment d'acord amb tu, de la primera a la darrera lletra.

    Jo tampoc sóc mestra ni tinc fills... però també recordo els meus temps a l'escola en que jo (que sóc més gran que tu) ni tan sols tenia aquesta assignatura de dues o tres hores setmanals. Si no recordo malament, una tarda a la setmana, la professora amb més bona voluntat que coneixements ens llegia alguna cosa, o ens feia llegir... ni ho recordo. Però sense exàmens ni res. No era una assignatura "seriosa" i, a més, després va desaparèixer...

    Quan jo vaig acabar l'EGB (juny 1975) no vaig anar a BUP sinó que (capritxets meus) vaig passar per FP i després a COU i a la Facultat... Doncs en els CINC ANYS D'FP (de setembre de 1975 a juny de 1980) MAI VAIG TENIR NI UN MINUT DE CATALÀ: Res de res.

    A COU (Curs 1980-81) tampoc!!! Res... No existia aquesta assignatura. La meva germana que anava al mateix centre i feia BUP ella sí que tenia ja el català com una assignatura.

    I a la Facultat (Dret) la immensa majoria d'assignatures eren en castellà. Només algun "pintoresc" professor (com un de Dret Polític) ho feia en català.
    L'assignatura de Dret Civil Català (que aquesta sí que era en català) es feia a CINQUÈ de carrera i era OPTATIVA... O sigui que tu podies ser Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i no tenir ni la menor idea de Dret Civil Català.
    La majoria dels catalans sí que la vàrem fer i llavors tenies un Diploma a part...

    En fi... que jo també tinc por que més d'una falta es deu escapar en els meus posts... i em sap greu i em fa vergonya... I dubto molt, i "pateixo" quan no sé com posar els pronoms febles, o quan no sé si tal o qual paraula és correcta... i m'empipo per aquest "buit"...

    Per tant crec que sí, que TOTS. TOTS!! hem de defensar el català a l'escola i passar de sentències ni rotllos.

    Dit això... No tenia ni idea que avui hi haguessin concentracions. On? a tot Catalunya?... Doncs em sap moltíssim greu, però si n'hi havia a Reus no ho sabia, perquè t'asseguro que hi hagués anat.

    En tot cas, valgui aquest rotllo que t'he fomut (perdona!! hehe) per mostrar el meu suport total i absolut a l'ensenyament en català!!

    ResponElimina
  2. Assumpta, les escoles de poble funcionen diferent de les de poblacions més grans. Bé, ara no sé exactament com van però quan jo hi anava, un sol professor impartia totes les assignatures, i sovint també tenia més d'un curs. No recordo si durant el primer cicle de l'EGB feia classes de català, però ho dubto, tenint en compte l'origen de dos d'aquests professors (un de Granada i l'altra aragonesa).
    Durant uns anys, a Carme no es feia el segon cicle i havíem d'anar a Capellades, on allà sí que teniem el català com a assignatura.
    I com que no vaig seguir estudiant, per això n'he anat aprenent com he pogut, com explico al post; potser és per això, perquè m'ha costat tenir aquest nivell (prou decent, em sembla)de català escrit, que valoro tot l'esforç que s'ha fet a les escoles durant tots aquests anys per preservar un bé tan preuat com és una llengua. Per això m'ha sorprès negativament que hi hagués pocs pares a la concentració; uns pares que ja han crescut amb la normalització lingüística implantada a les escoles.

    ResponElimina
  3. Sí, jo a l'EGB també tenia una sola professora per totes les assignatures, com a molt potser dues... Ostres, perdo la memòria!!... A veure, deixa'm pensar... Potser canviava els dos darrers anys. Sé que teníem profe de francès, de gimnàstica... però hi havia una profe que donava la majoria d'assignatures i, per la tarda, un dia, una d'aquestes profes, ens feia "més o menys" català... però això va durar un any. És que era estrany... i només va ser a l'EGB... després, enlloc de millorar, en el meu cas, vàrem anar enrere...

    El que sí sé és que la meva germana, cinc anys més jove, i que sí va fer BUP, a BUP tenia una assignatura de català... però tota la resta era en castellà... per descomptat!!... vull dir que les mates, la història, les ciències... tot, tot era en castellà...

    La concentració a que et refereixes on era, doncs, a Carme?

    ResponElimina
  4. En el meu cas, la concentració era a Carme, però crec que estava convocada a molts municipis. El que desconec és com se n'ha fet difusió; bé, a les xarxes socials, segur; i tampoc sé si ha tingut molta repercussió, tant a nivell de participació com periodístic (no he vist el TN).

    ResponElimina
  5. Ah!! D'acord... si s'ha fet per les xarxes socials per això jo no en sabia res... Ei!! Vas posar el comentari a un quart de dues de la matinada!!! Ets tu veritablement? ;-)))

    ResponElimina
  6. Sí, noia, em vaig "despistar" una mica ;-)))

    ResponElimina
  7. Hahahaha pensava que algun esperit nocturn no s'hagués apoderat del teu blog! :-DDDD

    ResponElimina