dijous, 16 de setembre de 2010

Desconegut

Més o menys tothom sap que la Diada Nacional de Catalunya té l'origen en una derrota. Potser no tants saben que va ser Rafael Casanova (Conseller en cap en aquells moments) qui va liderar la defensa de Barcelona davant els atacs de les tropes borbòniques de Felip V. I segur que encara menys persones saben qui era aquest senyor d'aquí sota.




No? Doncs era Manuel Desvalls i de Vergós, governador de Cardona l'11 de setembre de 1714 i germà d'Antoni Desvalls i de Vergós, Marquès del Poal.
I què hi tenen a veure Manuel Desvalls i Cardona amb aquella data? Us en faig cinc cèntims.
Quan Barcelona va caure, encara quedava un lloc a Catalunya que seguia lluitant; aquest lloc era Cardona, que, malgrat els setges patits, no va deixar de defensar el territori i la seva lleialtat a Carles d'Àustria i al seu governador. No va ser fins una setmana més tard, el 18 de setembre, quan Manuel Desvalls va signar la capitulació d'aquesta vila bagenca, una capitulació tant avantatjosa que el mateix Felip V l'acabaria anul·lant.

Com veieu, la nostra història té herois desconeguts per la gran majoria; tant, que ni tan sols té una entrada a la wikipedia. I no només això, fa gairebé 300 anys ja hi havia centralisme i si no és així, em podeu explicar per què la Diada no és celebra el 18  de setembre, data de la rendició dels darrers homes, en lloc de l'11?

Per sort, l'Associació Cultural 18 de Setembre, entre les activitats de l'Aplec del Castell, organitzen una recreació històrica del què va passar a les seves estances i al poble de Cardona entre aquests dos dies.
Les representacions es fan aquest cap de setmana i aquí en teniu una petita mostra, per si algú s'anima.

6 comentaris:

  1. Caram caram, és interessant i no, no ho sabia.

    ResponElimina
  2. òndia! sempre havia cregut que era de Sort. I realment caldria reivindicar-lo pel damunt del Rafel de Casanova. El que passa és que "per dalt" no els deu interessar reivindicar un guerrer si tenen un burgeset-barceloní-peix-al-cove a mà :(

    ResponElimina
  3. Exacte! Cardona va resistir una setmana més! Trobo que aquest fet s'hauria de donar a conèixer més, però en fi, suposo que si cau el cap i casal poc queda per fer...

    Bon bloc!

    ResponElimina
  4. Ferran, estava segura que te n'havia comentat alguna cosa, em devia quedar només amb la intenció.

    Ciclide, és el què acostuma a passar amb els "petits".

    DooMMasteR, pel què sé, ni tan sols a les escoles de Cardona se'n parla massa, per no dir gens.

    ResponElimina
  5. El coneixia, encara que es va fer més famós el Marquès del Poal... i, a més a més, Sota Terra en va dedicar un programa a la batalla de Talamanca.

    Caldria que tots tinguéssim present que Catalunya no va caure l'11. L'11 va caure Barcelona. El 18 va ser quan...

    *Sànset*

    ResponElimina
  6. Sànset, la meva part cardonina s'enfada quan veu que gairebé sempre s'obliden d'aquesta part.

    ResponElimina