Imagineu-vos que ja és divendres; més o menys, cap a les 7 del matí.
Si fa poc més d’un any, quan vaig deixar el meu primer comentari a casa del Ferran, algú m’hagués dit que avui, d’aquí a poca estona, estaria a punt d’anar-me’n cap a l’aeroport, per pujar a un avió que m’ha de portar a passar un cap de setmana a Berlín, en companyia d’un grup de persones, a qui no conec personalment, i d’un amfitrió que ha treballat de valent per tenir-ho tot ben organitzat, li hauria respòs que estava boig.
Si fa poc més d’un any, quan vaig deixar el meu primer comentari a casa del Ferran, algú m’hagués dit que avui, d’aquí a poca estona, estaria a punt d’anar-me’n cap a l’aeroport, per pujar a un avió que m’ha de portar a passar un cap de setmana a Berlín, en companyia d’un grup de persones, a qui no conec personalment, i d’un amfitrió que ha treballat de valent per tenir-ho tot ben organitzat, li hauria respòs que estava boig.
Però aquí em teniu; disposada a viure una experiència que, ni en els millors moments d’eufòria m’hauria passat mai pel cap. Encara ara em costa de creure que quan tota aquesta història de la 1.TBfC (Primera Trobada Blocàire fora de Catalunya), tot just començava a agafar forma, jo ja m’hi havia afegit. Les meves reserves les vaig fer a finals de juny.
Durant tots aquets mesos, el Ferran ens ha anat informant de la feina que feia, preparant les activitats d’aquests dies i, fins i tot ens n’ha donat a nosaltres, de feina, amb el concurs per trobar un logo que ens identifiqui; un concurs que, molt encertadament va guanyar l’Assumpta.
Arribar fins al dia d’avui ha estat un camí molt tranquil, amb un bon grapat de coses fetes i que no tenen res a veure amb el viatge. Només en els darrers dies, amb l’enviament de correus entre tots, per acabar d’organitzar els preparatius (donar-nos el número de mòbil; posar-nos d’acord d’on i a quina hora quedem;...), la cosa s’ha animat molt i, ni les temperatures, ni el temps que diuen que ens esperen a Berlín, han pogut refredat el bon ambient que s’ha anar forjant.
Des de fa uns dies, estic nerviosa; molt nerviosa. Aquesta és una experiència nova per mi i que, com a tota cosa desconeguda, em fa molt respecte, perquè desconec com reaccionaré; i és que, per més que intenti imaginar-me com serà, sóc incapaç de fer-ho.
Respiro fons un parell de vegades... Apago l’ordinador... Agafo la maleta... I me’n vaig cap a l’aeroport. Per fi ha arribat l’hora de començar l’aventura berlinesa!!!!!!!!
Doncs jo ni m'he pogut llegir tots els missatges de la gent... intentant acabar el màxim de feina per no carregar amb massa coses (la vida és el que té: justament ara tinc temes pendents i algun l'hauré de rematar a Berlín). D'aquí res ens farem una abraçada... res de nervis!... serà un viatge fantàstic!!! :-)
ResponEliminaque et puc dir? per aquí passa el mateix... sort que ja falta poc perquè sinó no es podria aguantar :-)
ResponEliminafisn demà!
Aquestes coses són les que acostumen a sortir millor. Ja ho veuràs!
ResponEliminaFins demà! :-)
Salut i que l'anim no decaigui amb les baixes temperatures.
ResponEliminaEstica amb la Rita i amb la Kika... nervis nervis i que segur que sortirà molt bé!
ResponEliminaBon viatge! de la desvirtualització no en dic res que segur que anirà de fàbula :D
ResponEliminabon viatge i a gaudir al màxim!!!
ResponEliminaAu Lluïsa, a descansar bé aquesta nit i amb la tranquil.litat de saber que vens a passar dos dies amb amics, a una ciutat impressionant.
ResponEliminaWillkommen in Deutschland!
Costa de creure, però ha arribat el dia! (Bé gairebé)
ResponEliminaDemà ens coneixerem i ens prendrem uns bons vinets calents a la teva salut i a tots els que anem a la trobada.
Fins demà!!
FINS DEMÀAAAAAAAAAAAA!!!!
ResponElimina:DD
Descanseu tots aquesta nit!!!
Utnoa
No en tinc cap dubte, Francesca, que ens ho passarem molt bé.
ResponEliminaNo cal que diguis res, Kika.
Fins demà Rita ;-)
Montse, que no seran tan baixes...
... i més nervis, Eulàlia.
Gràcies Clídice!
Gaudirem segur! Gràcies a tu també, noséqui!
Ferran, ja descansaré quan torni,hihihi...
PS: Mira, una cosa en alemany que entenc sense ajuda.
Doom, i a la dels que no venen, també!
Bona nit, Utnoa!
ResponEliminaBon viatge! I tapeu-vos força!!!
ResponEliminapasseu-ho molt bé!!!! I beveu vinet però del blanc. És boníssssssssssim
ResponEliminaQuina enveja que em feu tots plegats!!! Nyyyyyyy!!!
ResponEliminaFelicitats per la iniciativa, Ferran, segur que sortirà de primera.
I amb tu, Lluïsa, ja quedarem quan tornis perquè m'ho expliquis tot. Si portes un trosset d'Apfelstrudel jo hi poso la cervesa...
Kweilan, ha estat genial!
ResponEliminaHo hem fet, Marta.
Marc, m'ho podies haver dit abans. I d'un trec jo ara un tros d'Apfelstrudel?
I tant que hi havia entrat, Lluïsa! Em va encantar la foto del cava :)
ResponEliminaUn gust haver compartit amb tu, a més dels dos dies, la tornada amb avió :)
Ai, aventura completada, doncs!
ResponElimina