... és el que li vaig dir ahir al Ferran, després d'un cap de setmana inoblidable.
Com podia voler acabar una cosa que, des del primer moment, quans ens vam començar a trobar a l'aeroport, ja s'intuïa que aniria molt bé. Era la primera vegada que ens veiem i ja els sentia amics.
12 persones viatjant juntes, començant a compartir històries, a fer broma, a cuidar-nos els uns als altres, ... esperant el moment de trobar-nos amb la resta, que ens estaven esperant a Berlín.
El fred i la neu que ens van rebre, no van aconseguir refredar tot el caliu que s'havia anat generant durant setmanes i que, ara ja tots junts, mantindríem fins al darrer instant.
Joan, Ariana, Kika, Jèssica, Francesca, Teresa, DooMMasteR, Mar, Rita, Eulàlia, Núria, Sànset, Utnoa. Ha estat un plaer compartir aquests dos dies amb vosaltres. Moltes, moltes gràcies!!!
Ferran, ho saps que ets algú molt especial? No canviïs mai!
si, si, si, ... si, a tot el que dius!!! menys una cosa: em sembla que jo encara no he acabat de tornar :-D
ResponEliminaHehe... entenc la Kika: jo no he acabat de fer-me la idea que avui no quedaria amb vosaltres. Fataaaaaaal, només fa 24 hores i ja em falteu!!!
ResponEliminaHa estat genial. Punto :-)
Avui feia fred a Barcelona i m'he posat la mateixa jaqueta que a Berlín, però tot i això res era el mateix. Ningú m'ha comptat, no he esmorzat amb en Sànset, l'Utnoa i l'Eulàlia, no he visitat res, no..., no..., no... I és que l'avió va aterrar, però sento com si jo encara no ho hagués fet...
ResponEliminaningú t'ha comptat, rita? a mi tampoc! :-(
ResponElimina(em fas plorar de riure!)
Ai sí. Jo també trobo a faltar el recompte. 1,2,3,4,5...
ResponEliminaTrobo a faltar el S-bahn, la U-bahn, el menjar, el mam, el foc de l'habitació, el pirulo, l'Alexanderplatz...
Però sobretot us trobo a faltar a vosaltres... quin dia més avorrit i gris el d'ahir!
Fa molta gràcia veure que ens sentim tots de manera tant semblant, oi?
ResponEliminaNo patiu que la 2.TBfC està a tocar. O no?
Vaaaa, expliqueu allò que sapigueu o intuïu de les properes TBfC!!! I no defalliu d´enyorança eh, que us sento molt "tocats" per l absència.
ResponEliminaAi, que us veig tovets.
ResponEliminaSegurament a la propera trobada en sereu més. Si puc, m'apunto! M'heu posat les dents llargues...
ResponEliminaQui té un amic té un tresor. Ja és ben veritat, ja...
ResponEliminaKika, es que una part de nosaltres s'ha quedat a Berlín.
ResponEliminaAi, Ferran, que malament que ho porto això de trobar-vos a faltar...
Rita, es que no era la jaqueta el que t'escalfava a Berlín.
DooM, que em posaré a plorar...
Eulàlia, es que va ser molt especial...
Una mica de paciència, Montserratqp.
Joan, es que vosaltres no ho esteu, també?
Segurament, Jordi, segurament.
Marc, quedem quan vulguis i t'ho explico.
Tot va ser fantàstic, a estat un veritable plaer coneixer-vos!
ResponEliminaEl cel a Berlín continua sent gris, el fred es fa notar, però avui la catedral de Sta. Eduvigis, el Neuer Museum i el Pergamon ens han fet el dia més càlid... una pena que vosaltres ni hi fóssiu, us hem trobat a faltar.
Molts petons a tots,
Teresa i Francesca
Ara haurem d'anar tots a teràpia. Jo també m'enyoro.
ResponEliminaP.S. La meva senyora és Psicòloga, per qui en pugui estar interessat/da...
*Sànset*