Si us pensàveu que la 1.TBfC ja s’havia acabat, esteu molt equivocats, i no ho dic pels post que segur que encara farem; ho dic perquè els blocàires berlinesos us hem preparat una sorpresa. Què, no us ho esperàveu això, oi? Doncs sí!
Com que una trobada blocàire havia de tenir, com a mínim, una activitat relacionada amb escriure, que és el que es fa en els blocs, del cervellquemainopara del Ferran, en va sortir la proposta de fer-nos escriure un text a cadascú de nosaltres, que havia d’incloure unes determinades paraules, i quines paraules... per després passar-li, anònimament, a un altre blocàire perquè intentés esbrinar de qui era. El cert és que va ser una estona molt divertida, al costat d'una llar de foc una mica peculiar, tot s'ha de dir; i volem que vosaltres, des de casa, també conegueu aquests textos i jugueu com ho varem fer nosaltres.
Aquí us poso el text que la mà innocent, innocent? del Ferran em va assignar, i a la dreta, sota l’etiqueta Els 12 de Berlín (1.TBfC) hi trobareu els blocs de la resta de companys viatgers que, durant el dia, també aniran penjant els seus.
És tan senzill com llegir-los tots i a veure si sabeu qui ha escrit cada text.
Heu de recordar tres cosetes:
1- El Ferran farà un post, però NO participa.
2- La Francesca encara és a Berlín i, no penjarà el seu fins diumenge.
3- Teniu fins diumenge per deixar els vostres comentaris amb el nom del blocàire (Joan, Kika, Nur, Mar, Sànset, Utnoa, DooMMasteR, Eulàlia, Francesca, Rita) que penseu que ho ha escrit.
"En Ferran, com un bon mestre que ha estat, ens ha posat deures i a sobre amb exigències!
Ens demana un escrit, però és que a més vol que hi surtin 8 d’aquestes paraules: cervesa (o birra), blog, ET, brúixola, U-Bahn (o S-Bahn), somni, Marshmallow, rellotge de paret, loteria, alcalde.
Ens ha ben embolicat aquest noi i allò que fa un temps hagués semblat un somni, una trobada blocaire a Berlín, s’ha fet realitat. I és que el que no emboliqui el Ferran...
És curiós pensar en la pila de sensacions que experimentarem un grup de persones que no ens coneixem, però que fins a cert punt ens coneixem molt per les coses que expliquem als nostres blocs. La veritat és que els blocaires som una mica extraterrestres, però també és cert que ens passa com a l’ET, que es feia estimar. O no us passa que quan un blocaire explica alguna cosa que l’angoixa, la primera pensada és sortir corrents a donar-li un cop de mà? I també, quan un altre explica una alegria, anem cap a la nevera, agafem una cerveseta i brindem a la seva salut...
Però bé, millor que no em posi transcendent i que em posi d’una vegada a fer l’escrit, que ja no puc esperar més, que se’m tira el temps a sobre.
M’he fet un cafè a veure si em ve la inspiració. Vaja, cafè no em serveix, no és una paraula de la llista. Doncs a veure què em surt amb brúixola... I com coi faig sortir una brúixola jo aquí? Si a més, com que anirem amb ell a tot arreu no ens en caldrà cap. Quines ganes de complicar-nos la vida, Ferran!
Doncs a veure amb alcalde... Crec recordar que en algun apunt en Ferran hi va posar una foto de l’alcalde i era guapot, però també em sembla recordar que era gai o sigui que de poc ens servirà a aquesta representació, sobretot femenina, de la blogosfera catalana...
Hahaha que bo, també posa U-Bahn (o S-Bahn), com caram vol que parli del metro si té unes parades impronunciables!!! No sé pas què es va prendre en Ferran el dia que va pensar en aquest escrit que ens demana...
Potser que provi amb loteria... Ai si em toqués la loteria... Ja m’hi passaria ja una bona temporada a Berlín, m’encanta aquesta ciutat. Ai, això queda una mica cursi, potser que no ho posi... Deixo loteria per més tard i provo amb mmmm...
Rellotge de paret! Llons Ferran! De debò que no sé que t’havies pres aquell dia, però et fa pensar unes coses... I ara què dic jo d’un rellotge de paret i relacionat amb Berlín i amb la trobada blocaire... Aquest noi no està bé no... Ufff...
I ara sí que ric i de valent... Marshmallow! Ha linkat uns caramels, però I? I? I? Que nassos dic jo ara d’aquests caramels tret de que la foto és moníssima...
Em sembla que li faré un correu dient-li que tinc molta feina i que tot i que em sap greu no puc fer aquest escrit. Passo, si ell no hi toca jo no en tinc cap culpa!!!!
Bona estada a Berlín, blocaires!"
Bona lectura i sort!
Ostres, doncs a mi em va encendre les galtes la peculiar llar de foc: curiós, eh?
ResponEliminaVa ser una de les estones més bones del viatge: vam riure tots com a descosits! :)
Bon dia, Lluïsa!
si, si...
ResponEliminala llar de foc era com un participant més!
ens va acompanyar ben càlidament... ja ja ja...
petons Lluïsa!
Acabo de tenir un flashback! rellegint-ho t'he tornat a sentir!
ResponEliminaCom he comentat a ca la Núr: per un mòdic preu dono pistes, jeje.
*Sànset*
Sànset, això de donar pistes a bon preu està molt mal vist, que ho sàpigues ;)
ResponEliminava animeu-vos!
Jo sé de qui són tots, tots i tots, que per això ho tinc tot ben apuntadet, no com en Sànset. Això sí, sóc insubornable per xifres inferiors a 7 dígits!
ResponEliminaCom algú faci trampes, li barro l'accés a la 2.TBfC sense contemplacions, bandarres!
ResponEliminaQue no s'anima ningúuuuuuuuu???
ResponEliminaUtnoa
Joan Jo no pateixo de "memòria de peix". No em fa falta apuntar-ho tot...
ResponEliminaP.S. Utnoa, no diguis res!
*Sànset*
Em sembla que si la cosa va d'aquests jocs, en els que sempre perdo, passo d'apuntar-me a trobades blogaires, el coma etílic no entra en els meus plans ... o si? ^^
ResponEliminaui! sí la Clidice no s'hi apunta, anem malament! :-)
ResponEliminaAi que la gent no s'anima! Vinga blocaires! A jugar!
ResponEliminaAmb aquest text en particular vaig riure molt!
Va, blocaires, que ens falteu vosaltres!!!
ResponEliminaDooMMasteR
ResponEliminaTinc la sensació que l'autora és l'Utnoa! Està essent difícil decobrir qui és cada un/a!
ResponEliminaAixò s'anima!!! Genial!
ResponEliminaÉs clar DooMMasteR que vas riure!! com que el vas escriure tu! A més, es nota que escrivint-lo t'ho passaves pipa! estic amb la Montserrat ;-)
ResponEliminaNois, noies, vosaltres aneu fent...
ResponEliminaClídice, si encertar-la era el menys important. Anima't per la propera.
Ets la més valenta, Montserrat!
Albert, t'hauràs d'esperar fins diumenge per saber-ho.
Isabel, estàs segura que un mateix pot riure amb el seu escrit?
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAvui m'ho he passat d'allò més bé! Fins i tot, m’ha sorprès que algunes de les coses que se m'acudien, i que he acabat escrivint en els vostres blogs, em fessin riure. És provable que m’hagi deixat induir per aquest ambient de camaraderia que es respira!
ResponEliminaJa ho crec que es pot riure i també es pot plorar de valent mentre escrius!
El que seria més pelut és que un plores tot intentant transmetre un sentiment trist o dolorós i que el lector acabes rient... mireu en teatre, el que acabo de dir ens ha passat, però això, algun dia, serà tema d’un post al meu blog ;-)
Nois/noies, rectifico, aquest l'ha escrit una dona! i demà continuaré que avui ja no sé que llegeixo. Gute Nacht!!
ResponEliminaIsabel, no t'agafis al peu de la lletra tot el que nosaltres diem; potser el que volem és fer-vos ballar, encara més, el cap.
ResponElimina