Quan no es pot arribar a tot arreu, no es pot, per més que ho intentis; i això és el que em passarà en els propers dies, com a mínim fins el dia de Sant Esteve.
No em queda altre remei que posar una mica d’ordre a les prioritats i el bloc és de les coses que es veuran afectades. No tinc el temps que em cal per dedicar-li, (això que encara tinc alguna cosa per dir), i m’estimo més no escriure durant uns dies, que no pas fer-ho i sentir que no és el que vull.
Em connectaré quan pugui, qui sap si a hores bruixes, però no penso desaparèixer. Seguiré passejant per la blogosfera... deixaré algun comentari... i ho faré perquè m’agrada, perquè em relaxa, i sí, també perquè hi estic una mica enganxada; bé, potser el que estic és enganxada a algunes persones.
I com que ja estem immersos en un ambient nadalenc, us deixo un parell de regalets.
Fins molt aviat!
Bones festes i no deixis de passar per aquí!
ResponEliminaGràcies, Lluïsa, i... et trobarem a faltar. Bones festes! :)
ResponEliminaLa de l'Albert Pla em sembla molt bona, ja ho saps.
ResponEliminaA partir d'aquesta nit jo també enfilo la recta final de l'any, i és molt possible que tampoc no tregui gaire el nas per la blogosfera ni pel Fb.
Un jeroglífic, per fer-te ballar el cap. Quan el resolguis, sabràs què t'envio:
ventositat+conjunció+protuberància facial
Molt bé, Lluïsa. El primer és el primer. Que descansis i facis el que tens pensat de fer. Et desitjo que passis un bon Nadal. Una abraçada.
ResponEliminaQuè passis uns bons dies! :)
ResponEliminaBones festes Kweilan, seguiré passant per aquí, però menys del que m'agrada.
ResponEliminaEncara més, Nur? Petons nadalencs!
Marc, tu i els teus jocs de paraules... Espero que, al menys pel carrer, si que ens veiem.
Bon Nadal, Josep Lluís; bé, bon Nadal a tots dos!
Gràcies Clídice,segur que m'en surto, d'aquesta.
Agafa't fort que fa baixada!
ResponEliminaAixò dels finals d'any és una mena de bogeria compartida. Tothom corrent com pollastres sense cap per comprar regals, menjar com animals, embolicar regals, menjar com a bèsties, comprar més regals, desembolicar regals ...
Va, que et perdonarem que no belluguis tant per aquí. Però com a contrapartida ens hauràs de pagar a tots un cafè... i dels llargs!
ResponElimina*Sànset*
Aquests dies emsembla que són una mica "bojos" per a tothom i com molt bé dius, cal prioritzar (perquè en siguin una mica menys). Aquí ens tindràs per trobar una mica de calma. Bones festes (amiga comuna del JM.R)
ResponEliminaDeu n'hi do la teva agenda per aquests dies, Lluïsa, deu n'hi do. Em canso només d'imaginar-me aquest ritme; buf.
ResponEliminaQue passis molts bons dies, tot amb tot, i sobretot, molt bones Festes!
Lluïsa, quan puguis, però torna. Encara espero alguna que altra crònica de Berlín la darrera era preciosa i autèntica!
ResponEliminaQue sigui lleu dintre de tot aquest ritme que portes, que passis unes bones festes i que puguis descansar una mica.
Molts petons, maca!
També hi ha una mica d'això, Joan, però és el que menys em preocupa. A més, algú m'aturarà el dia 27.
ResponEliminaCafè per tots i dels llargs? No ho sé Sànset, potser si tu hi poses una mica d'Idiazabal...
Montserrat, de vegades ens veiem, quan ve de vacances; no sé si aquests dies podrem coincidir.
I el que encara no t'he explicat, Ferran. Cuida't! Petonets!
Tens raó, Rita, encara no he acabat amb Berlín. I tranquil·la, que descansaré, ni que sigui a estones. Cuida't, tu també! Petons!