De l'infern al paradís.

Estar de vacances et permet fer coses d’aquelles que no sempre es poden fer la resta de l’any, i anar a donar un tomb per l’infern ha estat una d’aquestes coses. 

Mare de Déu del Patrocini o Notre Dame du Port,

patrona de Cardona i protagonista de la novel·la.

De rutes literàries de novel·les amb èxit se n’han fet unes quantes; de sentir-ne parlar em venen a la memòria L’Església del mar, d’Ildefonso Falcones, pels voltants de  Santa Maria del Mar; o pel monestir de Sant Pere de Rodes, amb Núria Esponellà i “Rere els murs”; però d’un èxit de vendes bàsicament local (i és una llàstima), al menys jo no en tinc coneixement. Ja us vaig parlar del llibre “L’Infern d’alabastre” després d’anar a la seva presentació; del què no us n’havia dit res és de la proposta que, unes setmanes més tard, va fer l’Àlex Tripiana, (amic del Jordi, l’autor) a la pàgina que la novel·la té al facebook; es tractava d’organitzar una visita guiada per Cardona resseguint els escenaris on passa  tot, i que no us explicaré.

Poc a poc es va anar fent realitat i finalment li van posar data: 11 d’agost a les 9 del vespre (tot i que ens van convocar a quarts de 9).

Més o menys un centenar de persones (més de les previstes inicialment), ens vam trobar a l’Ermita de la Pietat, el punt més alt de Cardona, més que el seu imponent castell, per fer dues hores de ruta guiada per alguns dels espais protagonistes del llibre, (per seguir-los tots segurament es necessitaria el doble de temps, degut a la distància que hi ha entre ells i als desnivells d’una vila que no té carrers plans), acompanyats de l’autor, que ens explicava anècdotes i el perquè d’aquell lloc i no un altre; i del mateix Àlex, guia cardoní, que compartia amb nosaltres els seus coneixements històrics de cada una de les aturades que fèiem en el camí. L’Àlex és d’aquells guies que dona gust escoltar i aconsegueix que fins i tot aquells a qui, com jo, els costa una mica això de la història, l’escoltin amb atenció.

La batejada com a “Ruta de l’Infen” s’acabava, per qui ho volia, amb un sopar temàtic al restaurant d’un hotel local. Es a dir que, entre una cosa i l’altra, servidora, que va retirar de les últimes, juntament amb els amfitrions i alguns amics, ho va fer a quarts de 2 de la matinada.

Després de tantes hores de caminar i estar a peu dret durant el sopar, qualsevol agafava el cotxe i es posava a la carretera durant una hora més, per això vaig passar la nit al mateix hotel, un antic convent de monges que també havia estat escola. M’havia de redimir una mica després de passejar per l’infern i abans de passar uns dies a un paradís, el País Basc.

Vull agrair-li a l’Ester Fabrega que, encara que no ens coneixem, m’hagi donat permís per posar l’enllaç al seu àlbum de fotos de la “Ruta de l’Infern”**; tant les fotos com els seus comentaris us ajudaran a seguir mínimament el que vam viure nosaltres, i potser us animen a llegir la novel·la i apuntar-vos a una propera ruta, sense data encara però potser molt aviat.

** És molt possible que per veure les fotos us hagi d'agradar la pàgina de "L'Infern d'alabastre". Els que teniu facebook us hi podeu afegir momentàniament i els que no, doncs em sap greu.