Després d'hores de carretera i ja instal·lada a l'hotel, comencen les escapades.
Primera parada, Hondarribia, a pocs metres de la frontera amb França.
Arribant a la "Plaza de Armas".
Comença a haver-hi ambient.
"Plaza Guipuzcoa"
Una petita mostra de balcons.
Vista d'Hendaya des del passeig d'Hondarribia.
El Far...
... i el Cap Higuer, encara a Hondarribia.
Sota la boira; Hondarribia en primer terme i Hendaya al fons, des del mirador del Jaizkibel.
Mirant a l'horitzó.
On és el Jaizkibel?
Va, torno a l'hotel, que ja n'hi ha prou per avui.
Vaja, el cel està tapat; comencem bé el segon dia.
El Guggenheim, ja sóc a Bilbao.
El Teatre Arriaga,
i la "Plaza Nueva".
Fa calor i ja en tinc prou. Agur, Bilbo!
A Zarautz s'hi està més fresquet.
Ep, un partit de "pelota" al carrer.
Mirar-los una estona, passejar una mica més i cap a sopar.
Ja hi tornem a ser, tercer dia i sense sol. Millor, així no hauré de patir per la meva pell.
Donostia em rep amb el cel gris i amenaçador.
Entre les platges de "La Concha"...
... camí del "Peine de los Vientos".
Però a mi m'agrada més això.
Déu n'hi do quina caminada; és hora de dinar.
Cap a l'altre costat de la ria. El Kursaal.
Em quedava la platja de "Zurriola".
Ja hi som! En una escapada al País Basc no hi pot faltar el txirimiri.
Com que ja conec el Monte Igueldo d'una altra estada, millor que vagi passant cap a Zarautz.
Això s'està acabant, demà ja torno a Catalunya; potser que avui m'ho agafi amb calma.
És que aquesta vegada no podré fer cap foto d'una sortida de sol?
Ja hi som! En una escapada al País Basc no hi pot faltar el txirimiri.
Com que ja conec el Monte Igueldo d'una altra estada, millor que vagi passant cap a Zarautz.
Això s'està acabant, demà ja torno a Catalunya; potser que avui m'ho agafi amb calma.
És que aquesta vegada no podré fer cap foto d'una sortida de sol?
El "malecón" i la platja de Zarautz sota la pluja.
Sort que a la tarda m'hi he pogut passejar tranquil·lament per darrera vegada i fins i tot m'he assegut una bona estona en un banc, deixant que els meus pensaments es barregessin amb el so de les onades.
Una mica de música per acabar sempre va bé!
Quina magnífica col·lecció de postals!! Molt, molt maca :-))
ResponEliminaI l'actuació final, per acabar amb ritme! ;-)
Fantàstica Hondarribia (bé, fantàstic Euskadi, què t'he de dir que no sàpigues). Per cert, bravo pels responsables d'aquell municipi, que ofereixen una part del seu web en versió catalana :)
ResponEliminaAnda la hostia, Lluïsa, un reportatge magnífic.
ResponEliminaMe'n vaig a fotre unos pinchos i un zurito...
vagi bé
Assumpta, i les que no he posat, que en vaig fer unes quantes més.
ResponEliminaI la música... llàstima que arribés gairebé al final, perquè el so de la txalaparta em té el cor robat.
Kaixo Ferran; m'havien parlat bé d'Hondarribia i em va agradar molt. Les fotos són només una petita mostra de les cases de la part vella.
Eskerrik asko Gregori, i bon profit!!!
Molt boniques, Lluïsa! gràcies per compartir-les :)
ResponEliminaHondarribia i Donosti... ciutats encantadores...
ResponEliminaA Bilbo, no hi he parat gaire, a tot estirar un parell de dies m'hi vaig quedar...
I a Zarautz hi faré cap aquest setembre...
Euskadi... mon amour...
unes vacances envejables!