Per versions...

Ves per on, poc a poc i sense adonar-me’n ja tinc un anyet!!!

La meva “mare” m’ha explicat que el meu naixement va arribar després d’una decisió presa més amb el cor que amb el cap; que en la tria del meu nom hi té alguna cosa a veure aquesta decisió; i que tinc els millors “padrins” i “padrines” del món, els “berlinesos” em sembla que es diuen.

Guardeu-me el secret; us explico això d’amagat, mentre d’ella prepara el post, perquè s’ha oblidat del meu aniversari, espero que no se n’adoni que ho he fet. Sssssssssst...

... o potser hauria de dir perversions, tot i que en sentir/llegir aquesta paraula sovint ens vingui una altra cosa al cap; però anem al tema abans que la traïdora imaginació faci de les seves, que només vull parlar de música.

Els que coneixem algun artista, del camp que sigui, sabem que la seva és una feina de moltes hores i que el resultat final és d’aquella manera i no una altra per alguna raó. L’han pensat, l’han provat, l’han polit, és una petita (o gran) part d’ells,... De fet, no és tan diferent de fer un post; oi que a cap de nosaltres ens agradaria que qualsevol, dit amb tot el respecte, pogués canviar allò que hem escrit? Evidentment, quan ja està acabat i és públic llavors sí que poden dir-hi la seva, si volen, només faltaria!

Ui, ja veig que avui em disperso amb facilitat i com que aquest post està pensat perquè hi hagi molta música i poques paraules, potser que m’hi posi i que cadascú triï la versió que més li agradi.

Hi havia un agutzil savi, que en certa ocasió, i per ordre de l’alcalde, va fer saber a tothom de la presència d’una fera ferotge que amenaçava als seus veïns; els veïns eren d’un país petit, que no tan sols era petit, també era tranquil, respectuós i divers; i amb unes arrels ben agafades a la seva terra; però amb això no n’hi havia prou, necessitaven un heroi, un tal Serrallonga; i es que quan s’ha de lluitar amb la cara al vent, també calen el cor, les mans i els ulls. I així, amb eufòria, (unes vegades més i altres no tant), o potser només amb alegria (que tampoc està malament), aquests veïns, i alguns que amb els anys s’hi han afegit, segueixen amb la seva lluita constant contra totes les feres que se’ls planten al davant.