Apunt mèdic

Nom científic:

1.TBfC (1ª Trobada Blocàire fora de Catalunya).

Nom comú:

Berlinitis aguda crònica.

Descripció:

Aquesta és una d’aquelles malalties anomenades rares i pertanyent al subgènere de les molt rares, ja que afecta tan sols a un reduïdíssim grup d’individus (quinze concretament) que la van desenvolupar definitivament, avui fa un any, a la freda capital alemanya, després de setmanes de patir-ne els símptomes previs.

Símptomes:

Els més destacats en la seva fase prèvia (des d’un mes i mig abans, aproximadament); nerviosisme en augment, treball en equip i complicitat (amagada, en bona part del procés).

En la fase imminent (unes hores abans de l’esclat definitiu), poc a poc el nerviosisme es converteix en tranquil·litat, i a la complicitat se li suma la confiança.

Contagi:

El virus d’aquesta malaltia va sorgir de forma espontània a començaments de juny del 2010 infectant, poc a poc, a una quantitat indefinida de persones, però només van ser aquestes quinze les que la van patir amb totes les seves conseqüències tan bon punt van trepitjar sòl berlinès.

La malaltia:

La seva característica principal consisteix en voler compartir. Des del primer moment, parlar amb uns i altres per anar-se coneixent i fer les coses junts o en petits grups, però mai sols, és més que evident.

Estar pendents els uns dels altres, descobrir, riure o jugar són altres de les manifestacions que apareixen en aquesta malaltia.

L’entorn més proper del afectats conviu amb els seus efectes però no els pateixen directament.

Seqüeles:

Buscar i trobar ocasions per tornar a estar junts. Independentment de la vida privada de cada individu, la complicitat segueix molt viva.
S'ha pogut comprovar científicament que quan a algú li passa alguna cosa bona i la comparteix, la resta se n'alegra moltíssim; i si és just al contrari, tots s'aboquen a fer-li costat.

Tractament:

Encara no se n’ha trobat cap, ni hi ha intenció de fer-ho; els afectats no es volen curar.

En fase d’estudi:

En alguna ocasió s’ha observat que quan a un dels afectats li passa alguna cosa, encara que inicialment no en digui res, als altres (l’estudi és per saber si els passa a tots a l’hora, o només a alguns) se’ls activa un gen anomenat provisionalment “sisè sentit tietil” (de tieta; tot i que aquests gen el tenen ambdós sexes), que genera tot un seguit de casualitats que fan que l’afectat sovint acabi explicant-ho.

Curiositats:

No es coneix cap altra malaltia vírica i infecciosa que els que no la pateixen, voldrien estar-ne infectats.

Conclusions:

Patir Berlinitis aguda crònica és impossible, més enllà dels que ja la tenen, però no es descarta que en algun moment apareguin malalties similars.

Observació important:
Llegir l'annex que trobareu al primer comentari.