Avui serà (espero) aquell dia tranquil que hi ha entre desmuntar mitja casa i l’arribada dels paletes; però el cap de setmana no ha estat gens avorrit i el millor de tot és que he tingut bona companya.
Del reconeixement públic, que va fer el divendres la delegació anoienca d'Òmnium Cultural, a la feina feta per uns quants pobles de la comarca, preparant les Consultes sobre la Independència, no en tinc constància fotogràfica; però sí que en tinc dels actes de la celebració de la Diada.
|
Arribant a l'ermita. |
|
Pujant la senyera cap a la teulada. |
|
Ja és al seu lloc. |
|
Llegint poemes. |
|
Cantant Els Segadors (l'any passat). |
I després l'esmorzar; pa amb tomàquet i botifarra per recuperar les forces.
Més tard i per acabar, concert a l'església amb Montse Giné (piano) i Mercè Guarro (veu).
|
Feta amb el mòbil. |
I aquesta foto de regal, feta mentre esperava que anessin arribant.
|
Bonica, eh? |
Un buen día de fiesta, en el campo, en la sierra, en la montaña. Es difícil encontrar un sitio más puro.
ResponEliminaSobre las banderas y los himnos cada cual que "aguante" el suyo ;-)
Un abrazo, y la foto de la araña, impresionante.
Un abrazo, fins altra.
Antonio
Vaja tela, la teva agenda dels caps de setmana; i si a sobre coincideix amb la Diada...
ResponEliminaPS: la de l'aranya, sí, és bona (i fa angúnia, una mica!)
Antonio, "aguantar" la senyera i Els segadors no em suposa cap esforç.
ResponEliminaFerran, estic segura que a la del proper cap de setmana també t'hi afegiries.
vaja! la darrera fot és una sincroncitat amb el últim apu t que he penjat!
ResponEliminaEulàlia, al costat d'aquesta n'hi havia almenys una quinzena més; totes plenes de gotetes i amb la seva aranya corresponent.
ResponElimina